Productes ibèrics
Recepció per celebrar el dia de la Constitució a la Delegació del Govern central amb actuacions del delegat Enric Millo i la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat. Hi vaig convençut que m’hi trobaré els tres candidats ibèrics (Albiol, Arrimadas i Iceta) de la panera electoral. L’actualitat, però, enfosqueix el dia: s’acaba de saber que dos exconsellers i dos activistes continuaran a la presó. El coma institucional induït per l’article 155 no pot evitar que l’ambient torni a carregar-se d’una electricitat no gaire estàtica. La prova: fa uns minuts un grup d’activistes ha tallat el carrer Mallorca per solidaritzar-se amb els presos.
Espòiler: cap dels tres candidats farà acte de presència. Dedueixo que deuen haver pactat no barrejar l’oficialitat de l’efemèride amb el fang electoral. El cap de protocol ha ideat un sistema d’etiquetes (47) enganxades al terra per situar cada convidat. La proporció espai-gent és la del cambrot dels germans Marx i inclou un assortiment de polítics del PSC, PP i Cs, jutges, militars, presidents d’il·lustres col·legis professionals, tricornis de gala, un expresident de Societat Civil Catalana i la rica diversitat de càrrecs de les nostres forces de seguretat. Hi trobo a faltar sotanes i que no soni l’himne.
Abans dels discursos, mirades entre Jorge Fernández Díaz i Jordi Cañas, salutació entre Santi Rodríguez i Josep Maria Sala i un diàleg sobre el punt de cocció del faisà que a hores d’ara ja deu estar en mans del CNI. El personal del càtering (Ceibo BCN) va per feina. Entre les begudes, proposa un Penedès de nom Camagroc (etiqueta groga), que ha superat el sedàs de la Junta Electoral. En català i castellà arbitràriament alterns, Millo i Montserrat lloen la Constitució. “L’hem recuperat a Catalunya”, diu Millo. I quan Montserrat afirma que “l’omple d’orgull i satisfacció” poder-la celebrar, el bust del rei Joan Carles, que és a tocar, sembla somriure sarcàsticament.
Els candidats que no han vingut han de saber que es van perdre un cava Torre de Veguer, un negre Muriel, ametlles, patates i pastes salades i un pernil tallat a mà que va marcar la diferència. No sé si, com diu el lema del PP, Espanya és la solució. Però el que és segur és que Espanya serà ibèrica o no serà. I que el pernil és el factor patriòtic de cohesió més potent que tenim. I encara que el palauet de la Delegació impressioni tant com l’escalinata tipus Norma Desmond (on alguns assistents s’hi fan selfies), i que hi ha racons decorats amb magnètiques pintures de Tàpies, el tallador de pernil és la persona més admirada de la recepció. Com a amfitrió, Millo practica el cop afectuós al clatell i domina els “com estàs?” de quilòmetre zero. El cap dels Mossos, Ferran López, manté unes resignades bones formes. Pesco converses a l’atzar: Alberto Fernández Díaz li diu “mi general” a algú que deu ser el seu general, i un home afirma que dirigeix l’associació Catalunya Somos Todos i diu: “La sede está en Madrid”. Què he après avui? Que el pernil sempre és la primera cosa que s’acaba.
A la recepció queda clar que el pernil és el factor patriòtic de cohesió més potent que tenim