L’art de la maniobra
Cal que retinguem el rostre net i clar d’Elsa Artadi: apareix a la llista barcelonina del president en un discret desè lloc, però podria convertir-se en la pubilla de Convergència, en l’hereva d’aquest estrany partit creat per Jordi Pujol a imatge i semblança seva, però que, amb els anys, i malgrat les catàstrofes viscudes (fulminació política de Pujol, sacrifici expiatori de Mas) ha sabut ressorgir com el gat de set vides. Segons conten les enquestes, l’antiga Convergència, rebatejada PDECat, ressuscita, gràcies a un líder refugiat a Brussel·les, amb una llista on no hi ha lloc per a cap dels dirigents orgànics del partit i amb un nom que no és el seu. Quan ja gairebé tothom donava els hereus de Pujol per morts, el gen convergent reneix de les cendres, trenca els pronòstics funerals i empaita la llista de Junqueras, que, reclòs a la presó, lligat de peus i mans, suporta estoicament que Puigdemont l’eclipsi dia a dia discursejant des de Brusel·les.
Els sis primers de la llista barcelonina de Junts x Catalunya poden ser inhabilitats. Elsa Artadi, cap de campanya, apareix com el relleu natural de tots ells. Té un currículum impecable: doctorada per Harvard, professora a Itàlia i a la Xina. Ha tingut padrins de primera. Va entrar a l’administració catalana de bracet del més savi: Mas-Colell. Va idear, amb èxit millorable, el sorteig de la Grossa. Amb Artur Mas, va convertir-se en una peça important de la sala de màquines del Palau de la Generalitat. Amb Puigdemont, assessora econòmica principal. Sun Tzu, en el seu famós llibre sobre la guerra, sosté que res no és més difícil que l’art de la maniobra, la qual exigeix convertir un camí tortuós en la via més directa. Aquesta responsabilitat tan àrdua recau sobre Elsa Artadi. Té un aire de pes ploma i és lectora addicta de The New Yorker. Un perfil tan cool com inapte per als combats de supervivència a les fangoses selves de la política. Tanmateix, si aconsegueix salvar el patrimoni polític familiar, podria esdevenir enterradora de Junqueras, amazona convergent i pedra a la sabata d’Espanya.
ELSA ARTADI Sobre ella recau la responsabilitat de convertir un camí tortuós en la via més directa