El declivi del pediatre de capçalera
LA pediatria està en un moment complicat: cada cop hi ha menys especialistes als centres d’assistència primària, on es tracta d’una especialitat molt valorada pels ciutadans. Gairebé la meitat dels professionals a Catalunya d’aquesta especialitat mèdica tenen més de 55 anys i en algunes zones entre el 30% i el 40% dels nens són atesos en els esmentats centres per metges generalistes, amb la consegüent inquietud dels pares, molt sensibles al temor que els seus fills, de vegades de mesos, puguin necessitar una atenció d’acord amb les especificitats.
Certament, la figura tradicional del pediatre –un dels metges de família més estimats– aporta confiança i tranquil·litat, la qual cosa no equival a dir que en el panorama actual els nens catalans estiguin mal atesos. Gran part del problema és una qüestió de percepcions: els pares exigeixen pediatres i la sanitat pública s’inclina per un model que potencia els equips i l’assistència rellevant en centres hospitalaris mentre que les consultes ordinàries poden ser ateses per metges generals en els centres d’atenció primària (CAP).
Estem davant un dret ciutadà innegociable (pediatres en l’assistència primària) o en un punt obert a reformes a fi que el pediatre pugui desenvolupar la seva carrera d’una manera més ambiciosa per a ell i rendible per a la societat? Falten pediatres a Catalunya perquè es convoquen poques places en els MIR (62 cada any, per sota del ritme de jubilacions) però també perquè els metges acabats de llicenciar són molt reticents a exercir la pediatria als CAP, on es queixen d’atendre la major part de l’horari nens amb refredats i altres minúcies. Com menys especialistes hi ha, més feina s’acumula per als que exerceixen i menys possibilitats hi ha –a diferència de la pediatria en hospitals– d’ampliar coneixements, investigar o guanyar en formació a fi, per exemple, d’especialitzar-se en branques amb demanda com la realitat trans o l’oncologia pediàtrica. L’informe del Síndic de Greuges sobre infantesa, publicat la passada setmana, es decanta d’entrada pel dret prioritari dels nens, i és per això que insta l’Administració a cobrir les nombroses places vacants als CAP.
El panorama sobre el futur de la figura mèdica del pediatre no és particular de Catalunya i té disjuntives semblants a tot Europa. Les pròximes eleccions del dia 21 haurien de tenir la virtut que el Departament de Salut torni a centrar-se –començant pel futur conseller o consellera– a estudiar i consensuar sortides a aquestes i altres qüestions decisives pel manteniment de l’Estat de benestar.