Ja hi som!

Ja estem en campanya! Avui comença una campanya electoral atípica i, a la vegada, transcendental. Atípica per la manera en què ha estat convocada i per les circumstàncies que han precedit la seva convocatòria. Però, a la vegada, transcendent perquè del seu resultat en depèn decisivament el futur de Catalunya i, singularment, de quina manera voldrà resoldre el conflicte de la seva relació/integració amb el conjunt d’Espanya. No són unes eleccions més; són unes eleccions que marcaran història.

Són tan decisives, les eleccions, que s’han superat molt aviat els dubtes sobre la seva legitimitat. Els dubtes inicials d’algunes forces polítiques sobre si calia o no participar-hi es van esvair ben ràpidament. Totes les forces polítiques hi han volgut estar i, fins i tot, aquelles que en discutien la validesa de la convocatòria van oblidar-se de la crítica per afirmar tot seguit que, amb la seva participació, les eleccions quedaven legitimades.

Malgrat tot, l’absència dels candidats empresonats no és ni una bona notícia ni una qüestió irrellevant.

I pel que fa al resultat, més enllà de sospites interessades sobre si l’escrutini seria o no correcte, és ben cert que cap fet pot generar dubtes sobre el caràcter plenament homologable internacionalment de les eleccions del 21 de desembre. Bona prova d’això és que, a la pràctica, el que es discuteix és si tothom acceptarà el resultat d’aquestes eleccions; es diu que com que el resultat no agradarà a uns o a uns altres, els disgustats intentaran evitar la seva acceptació sobre la base d’excuses i arguments ben diversos.

Però el resultat no es podrà esquivar; podrà tenir lectures i valoracions diverses, però, sigui el que sigui, valdrà. Per a què? Per validar el que s’hagi viscut fins ara? Pot ser una pretensió, però es diria que, en tot cas, el que es definirà és una nova direcció i no una voluntat exacta de repetir els mateixos tràmits.

Es podria dir que una voluntat de no precipitació s’ha imposat; que el ritme no pot dominar l’eficàcia del que es pretengui. Que fer més ample la base social, que la valoració de mecanismes d’acord i de negociació en el marc de l’ordre constitucional, fins i tot per reformar-lo, són fites que no es descarten d’entrada.

Segur que encara queda marge per conduir la gran voluntat d’un ample sector de la ciutadania cap a posicions en les quals la coincidència amb altres sectors socials sigui possible. L’ambició no és incompatible amb el realisme; almenys, no ho hauria de ser. I no és necessari assumir costos traumàtics quan es poden obrir noves vies més compartides i assequibles que no ens allunyarien del progrés, del benestar, de l’estabilitat i de la convivència que una encara més ampla majoria social desitja.

El resultat depèn dels ciutadans. Aquests tenen la darrera paraula. Ells decidiran. I ho faran en llibertat, recordant el passat, valorant el present i fent una aposta de futur.

Ara ja se sap –i molt bé– el que cadascú pot oferir i com de seriosa és la seva oferta. Per tant, malgrat la passió del moment, serà la convicció raonada sobre el que convé al conjunt de la societat el que serà decisiu en la determinació del vot.

Només cal tenir-ho present i anar a votar.

Malgrat la passió del moment, serà la convicció raonada sobre el que convé al conjunt de la societat el que serà decisiu en la determinació del vot