Coses del passat
Era el divendres 1 de desembre passat el migdia a la sala de premsa del complex de la Moncloa. El matí havia estat pròdig en vicissituds penals referents a Esperanza Aguirre, Alberto Ruiz Gallardón, Carmen Navarro, actual tresorera del PP, Francisco Camps i d’allí endavant. El fiscal anticorrupció vol imputar-los en relació amb el camp de golf que tant necessita Madrid, la compra imprescindible de societats a Amèrica Llatina per compte del Canal de Isabel II i la destrucció del disc dur de l’ordinador de Luis Bárcenas i la fórmula 1 a València. Un dels periodistes va tenir l’atreviment de saltar el mur de la vergonya i preguntar més enllà del camp delimitat del procés. Volia saber com percebia el Govern aquella acumulació de vergonyes.
El ministre portaveu, Íñigo Méndez de Vigo, va donar una resposta imbatible quan va contestar que eren “coses del passat” i que des d’aleshores les eleccions celebrades i les compareixences dels encausats al Congrés dels Diputats havien substanciat ja les responsabilitats polítiques que haguessin pogut generar-se. Unes hores després al programa Más vale tarde de La Sexta, que presenta Mamen Mendizábal, un col·lega afirmava que tots els assumptes que s’esbomben davant els tribunals són coses del passat perquè encara no estem com a Minority report esbombant els assumptes del futur.
Arribats aquí interessa revisar l’esquema de comportament del Partit Popular. Primer, entorpeix el procés per guanyar temps. Segon, assenyala que en comptes d’una conspiració del PP es tracta d’una conspiració contra el PP. Tercer, es queixa de la lentitud que ells mateixos han provocat amb les seves arts picaplets. Quart, assenyalen amb èmfasi que els encausats ja no són del Partit Popular. I cinquè, exhibeixen com un èxit cada ingrés a presó dels seus confrares d’ahir perquè entenen que ve a demostrar com al nostre país qui la fa la paga, per molt que siguin ells els qui hagin estat intentant per tots els mitjans que aquelles coses del passat que s’han provat finalment delictives quedessin impunes. Fantàstic.