Barcelona aspira a ser la seu del Comitè Paralímpic Internacional
La capital catalana ofereix les dependències administratives de l’Estadi Olímpic de Montjuïc
En alguns dels actes programats per commemorar –discretament– el 25è aniversari de Barcelona’92 algú va recordar que aquell any màgic la capital catalana també va acollir una edició dels Jocs Paralímpics. En els coffee breaks d’aquelles sessions un punt nostàlgiques més d’un assistent va llançar la pregunta al vol: “I per què no es presenta candidatura als Jocs del 2032?” El govern d’Ada Colau no es planteja en absolut aquesta possibilitat, però sí que té al damunt de la taula l’opció d’assumir un repte molt més modest però d’alt contingut simbòlic en què l’Ajuntament de Barcelona ja uns mesos que treballa: convertir aquesta ciutat, a curt termini, en la nova seu del Comitè Paralímpic Internacional (CPI).
En aquelles tardes de records olímpics, un barceloní bon coneixedor dels secrets de la governança de l’esport mundial va comentar les intencions del CPI d’abandonar l’antiga capital federal alemanya, Bonn, per mudarse a una altra ciutat més atractiva i que reuneixi les condicions per desenvolupar els seus plans de creixement. Segurament, aquesta persona, en general molt ben informada, sabia que entre els directius del CPI i un petit equip format per polítics, tècnics i funcionaris de diversos departaments municipals ja s’havien entaulat contactes per explorar les possibilitats d’un trasllat a Barcelona. Aquests contactes continuen avui, com demostra la presència a la ciutat d’una delegació del CPI que diumenge passat va visitar, i no per caprici, l’Estadi Olímpic Lluís Companys.
La Vanguardia ha pogut confirmar per diverses fonts que, efectivament, Barcelona és la principal favorita per acollir el Comitè Paralímpic Internacional. Aquestes fonts apunten que les negociacions amb el CPI les haurien comandat, des que es van iniciar fa set o vuit mesos, membres de les àrees de Promoció Econòmica i d’Esports de l’Ajuntament així com de l’empresa municipal BSM, gestora de les instal·lacions olímpiques de Montjuïc. Es dona la circumstància que tots tres departaments eren fins fa molt poques setmanes sota la direcció del PSC, una condició que ha canviat com a conseqüència de la ruptura del pacte de govern que durant any i mig van mantenir l’alcaldessa Ada Colau i el socialista Jaume Collboni.
Pel que sembla, les probabilitats que aquesta aventura arribi a bon port són molt altes. Cal, no obstant això, que el govern dels comuns, de nou en solitari, reculli el guant deixat pels seus exsocis perquè aquest no es converteixi en un projecte de promoció internacional de Barcelona truncat pels problemes polítics.
Segons ha pogut saber aquest diari, el CPI no té un procés obert de ciutats candidates. Va ser el mateix comitè, que vol prendre una decisió sobre la seva futura casa entorn del proper mes de març, el que va entrar en contacte amb l’Ajuntament de Barcelona. Aquest ha posat a disposició del Comitè Paralímpic Internacional un edifici emblemàtic, a l’estil de la torre Glòries que els promotors de la candidatura espanyola a l’Agència del Medicament van oferir com a seu de l’organisme comunitari: l’Estadi Olímpic Lluís Companys. Aquesta instal·lació conté a les tripes uns espais per-
LA MUDANÇA El comitè, que es proposa deixar Bonn, va contactar amb l’Ajuntament ja fa mesos
UNA CURSA DE RELLEUS La negociació es va iniciar amb l’equip del PSC; ara BComú hauria de recollir el guant
manents d’oficines i sales de reunions (uns 2.000 m2 amb accés directe des del carrer) a més d’altres dependències comunes que es podrien utilitzar també per a les necessitats del CPI, com la sala de premsa o l’auditori.
El fet que el fallit parc temàtic de l’esport Open Camp, que ocupava bona part d’aquestes dependències administratives, no tornarà a obrir les portes deixa lliure tot aquest espai per a ús del Comitè Paralímpic, un organisme que ha elegit nou president fa tres mesos, el brasiler Andrew Parsons. Serien necessàries algunes obres d’adaptació de les instal·lacions, com la construcció d’alguna rampa per a cadires de rodes i alguns treballs de climatització, per deixar la instal·lació en perfectes condicions per al nou ús.
Més enllà del que pugui representar la presència a Barcelona d’un organisme internacional que vol créixer fins a assolir els 125 o 130 treballadors, l’obtenció de la seu del Comitè Paralímpic Internacional tindria per a aquesta ciutat, com a mínim, un doble valor simbòlic. D’una banda, reforçar el record de la cita olímpica que va contribuir decisivament a modelar la Barcelona actual. D’altra banda, consolidar la imatge d’una metròpoli que fa bandera de l’accessibilitat, una idea molt transversal en la política local i que podria convèncer definitivament l’equip d’Ada Colau de l’interès estratègic d’aquesta operació.