Les germanes Barral traspassen L’Espineta
Les filles de l’editor han decidit girar full i deixar el local que va obrir la seva mare fa 44 anys en una casa de pescadors al passeig de Calafell
L’Espineta es traspassa. Ubicat en una de les poquíssimes cases de pescadors que es conserven al passeig marítim de Calafell, aquest restaurant amb aspecte de taverna marinera el va obrir, a començaments dels setanta, la Yvonne Hortet, la dona de l’editor, escriptor i polític Carlos Barral. D’aquesta manera, rebien al restaurant els seus amics, que no eren pocs: Juan Marsé, Jorge Edwards, Ferrater, García Márquez i una llista interminable d’escriptors i personalitats diverses. Ara, després de més de quaranta anys, les dues filles que regenten el local han decidit tancar i traspassar el negoci: “Ens acostem a l’edat de la jubilació i tot té les seves etapes”, explica Dánae Barral.
Totes dues van començar a plantejar-se posar punt i a part a aquesta etapa durant l’estiu passat i van acordar fer el pas a l’octubre. Des d’aleshores l’establiment està tancat. “Ens agradaria que algú més jove portés el restaurant i si vol continuar amb L’Espineta, genial”, manté Barral. Per això han tancat sense fer soroll. Sense anuncis ni una gran festa de comiat.
El traspàs del restaurant s’anuncia per 95.000 euros i es publicita com “un dels locals més emblemàtics de la zona (...) La part d’interior encara té més encant que la terrassa davant del mar”, diu el reclam publicitari. Els Barral sempre han regentat el negoci, però no són els propietaris de l’edifici. La casa familiar, ara de propietat municipal i en espera de convertir-se finalment en un museu dedicat a la figura de Carlos Barral, està molt a prop de L’Espineta i és una altra de les poques cases de pescadors originals que es conserven al passeig.
El restaurant ocupa els baixos de la casa i al primer pis hi ha un habitatge. “És ideal per a una parella jove perquè té l’habitatge a sobre i, tret de l’estiu o moments com la Setmana Santa, és un negoci que poden portar dues persones”, afegeix Barral. Les germanes van seguir la filosofia que va implantar la seva mare, basada en una cuina de peix fresc. El plat estrella era el que donava nom a l’establiment: un estofat amb espina de tonyina salada i patata que en altres temps adquiria un gust molt fort, però que s’ha suavitzat per adaptar-se als gustos actuals. La resta de la carta variava segons els dies i el peix disponible a la llotja de Vilanova.
El traspàs, que té lloc mesos després del tancament d’un altre emblemàtic restaurant de Calafell, Giorgio, no té res a veure amb el futur de la Casa Museu Carlos Barral. L’Ajuntament ha destinat una partida per redefinir l’abast d’aquest equipament cultural dedicat a l’editor i escriptor, un enamorat de Calafell i el seu passat pescador, i que va exercir d’imant per a unes quantes generacions d’escriptors i intel·lectuals.
L’escriptor i la seva família rebien en aquest restaurant els seus innombrables amics escriptors i intel·lectuals