Redefinir la pediatria a la primària
Pediatria és una especialitat mèdica amb un grau elevat de subespecialització, un nivell de feminització superior al que registra de manera generalitzada la professió i amb presència majoritària a l’atenció primària. Més enllà de si es formen un nombre suficient d’especialistes per cobrir les necessitats assistencials en pediatria, alguns factors expliquen, almenys en part, que puguin haver-hi dificultats per contractar pediatres, tant al sistema sanitari públic com al privat i, molt especialment, a l’atenció primària.
En primer lloc, l’augment de la precarietat laboral en els últims anys i l’increment de la temporalitat i la inestabilitat entre els professionals menors de 45 anys. Les ofertes laborals que ofereix sovint l’atenció primària són, d’entrada, poc atractives per als pediatres. Cal afegir-hi horaris gens compatibles amb la conciliació de la vida laboral i familiar, una necessitat expressada de manera insistent pels professionals joves, tant per les dones com, cada cop més, també pels homes.
D’altra banda, gràcies a un estudi del CoMB, sabem que els pediatres d’atenció primària se senten més sols i estan menys satisfets que els seus col·legues dels hospitals. Perceben que tenen menys possibilitats de promoció professional, menys control sobre la seva feina i menys participació en la presa de decisions de les organitzacions. El problema, doncs, és també de model.
La formació en Pediatria és hospitalària, una contradicció que caldria revisar. Molts pediatres prefereixen cursar màsters per formar-se en subespecialitats, en lloc d’incorporar-se al mercat laboral un cop finalitzen la residència.
Aquest escenari convida a plantejar la necessitat de millorar les condicions professionals i de redefinir l’atenció pediàtrica a primària per fer-la més atractiva per als professionals i més resolutiva per als pacients. Per exemple, promovent models –com ja existeixen a Catalunya de manera exitosa– que afavoreixin el treball en equip i la col·laboració amb pediatres dels hospitals de referència, així com la possibilitat de desenvolupar alguna subespecialització també en l’àmbit de la primària.