La tàctica dels fets consumats
Quan C.R. Cruttwell va publicar History of peaceful change (1937), Foreign affairs li va dedicar una de les seves famoses ressenyes de dues línies (“capsule reviews”) en què la descrivia com un recull d’exemples històrics de disputes internacionals que s’havien resolt sense recórrer a la guerra o a les amenaces de guerra. No crec que actualment Cruttwell sigui un historiador gaire llegit malgrat els esforços d’Evelyn Waugh per immortalizar-lo posant el seu nom a alguns dels personatges més ridículs de les seves novel·les. Però E.H. Carr el va citar en un clàssic de la teoria de les relacions internacionals que encara es recomana a les universitats: La crisi dels vint anys (1919-1939). El penúltim capítol d’aquest llibre es titula precisament El canvi pacífic i remet, en una citació, a la conclusió de l’obra de Cruttwell: “Sempre és més prudent enfrontar-se a Europa amb un fait accompli”. Prudent o no, aquesta màxima de to protocol·lari mai no ha deixat de tenir seguidors. De fet, fa un parell de mesos, Raül Romeva encara sostenia que, davant del cas català, el països europeus defensarien sistemàticament l’statu quo i que només canviarien la seva posició quan es donés un fet consumat. La idea que els països europeus havien de canviar la seva posició davant d’un fet d’aquesta mena també era present a la intervenció que el president de la República Txeca, Milos Zeman, va pronunciar a mitjan octubre davant de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa. Zeman considerava que l’annexió de Crimea era un “fait accompli”, que calia evitar una guerra per restablir la situació anterior i que s’havia de negociar alguna mena de compensació per a Ucraïna. Malgrat que el discurs de Zeman no va agradar gens al Govern ucraïnès, ningú no dubta que la tàctica dels fets consumats seguida pels russos a Crimea ha estat efectiva. Els experts dels EUA també ho tenen clar i últimament inverteixen els seus esforços a estudiar, a través de la teoria dels jocs, les noves expressions d’aquesta manera vella de desafiar l’statu quo.
Els fets consumats serveixen per imposar un guany unilateral en la creença que l’adversari acabarà optant per cedir. La tàctica en què es basa parteix de l’assumpció d’un risc calculat. Es tracta d’una tàctica plausible. Però, com sap qualsevol aficionat a l’esport, una tàctica pot ser bona per un equip i nefasta per a un altre que no té la capacitat per portar-la eficaçment a la pràctica. Resulta absurd seguir la tàctica dels fets consumats quan no es té la capacitat de consumar els fets.
Resulta absurd seguir la tàctica dels fets consumats quan no es té la capacitat de consumar els fets