Restauració en directe de ‘Ciència i caritat’
El Museu Picasso repara en sales l’obra cabdal de l’etapa barcelonina del pintor
Picasso ni tan sols era Picasso quan va pintar Ciència i caritat (1897). Es deia Pablo Ruiz i era un adolescent de 15 anys que provava d’obrir-se camí en els ambients artístics de l’època. El realisme social i la pintura hospitalària feien furor a finals del segle XIX. Així que, aconsellat pel seu pare, el precoç adolescent no va dubtar a mimetitzar-se amb els gustos dels jurats que atorgaven els premis en els concursos acadèmics, amb una tela de grans dimensions que reunia l’admiració popular pels avenços de la medicina i el socors assistencial de les ordes religioses. Aquell mateix any va obtenir una menció a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid, i una medalla d’or a la de Màlaga.
Ciència i caritat es va quedar durant una llarga temporada a la ciutat andalusa, a casa del seu oncle Salvador, i el 1918 va tornar a Barcelona, al domicili familiar del passeig de Gràcia, on va estar literalment clavat a les parets, sense bastidor, com si es tractés d’un tapís, fins que el 1970 l’artista el va donar a la ciutat. “És l’obra mestra de la seva etapa barcelonina”, deia ahir Emmanuel Guigon, el director del museu, durant la presentació de la restauració que un equip encapçalat per Reyes Jiménez està duent a terme durant tot el mes de desembre als ulls del públic.
Ciència i caritat ja va ser objecte d’una primera restauració, el mateix any de la donació, als tallers del MNAC. Però el pas dels anys ha acabat alterant els pigments aplicats llavors en els retocs de color i els vernissos. La restauració ha envellit. Ara es tracta d’actuar perquè s’assenti físicament la pintura i restableixi l’estabilitat perduda. Però tota restauració precisa d’investigacions prèvies, que acostumen a oferir sorpreses i informació valuosa sobre el procés creatiu dels artistes. Un primer estudi del 2010 ja tirava per terra la idea que Picasso havia pintat l’oli el març del 1897, en tot just quinze dies, “perquè a través de les radiografies s’observen pentimentis o modificacions de la composició, superposicions de pintures que van haver de necessitar molt més temps d’assecatge”, indica Reyes Jiménez.
Al juliol un tècnic exterior al museu va procedir a obtenir-ne una gigafoto, tècnica digital que aconsegueix multiimatges en alta resolució amb diverses fonts de llum (ultraviolada, infraroja i RX), que reflecteix per exemple que el rostre sever del metge (la ciència) el va pintar alla prima (el model era el seu pare i el coneixia a la perfecció), però que el de la malalta se li va resistir enormement, sent objecte de contínues correccions. Un noi del barri hauria servit de model per a la monja (la caritat) i el nadó que porta en braços seria el fill d’una indigent. Incògnites que no resoldrà la restauració, malgrat que potser sí que faci emergir la firma, actualment coberta sota una capa negra de pintura.
El setembre del 2018 la traslladaran al Museu Picasso de París, on formarà part d’una exposició titulada Les obres mestres, en què hi haurà una sala íntegrament consagrada a aquesta pintura i als seus estudis sobre. Quan la retornin a Barcelona, el museu la reacomodarà en una habitació pròpia.
Després de la intervenció traslladaran el quadre a París, on formarà part d’una exposició del Museu Picasso