L’Einaudi portuguès
La nova sensació de la música contemporània debuta al Festival de Jazz
En la seva carta de presentació es pot llegir que el músic portuguès Rui Massena és un dels pianistes, compositors i directors d’orquestra més referendats de l’última escena lírica portuguesa. Així ho certifiquen aventures musicals de perfil variat, on hi ha lloc per a la música clàssica, el soul o el hip-hop, i complicitats amb artistes de tendència variada com ara Josep Carreras, José Cura, Ute Lemper, Wim Mertens, Guy Braunstein o Ivan Lins, especialment en l’època que va exercir de director artístic de l’Orquestra Clàssica de Madeira (2000-2012).
El vessant que, tot i així, pot cridar més l’atenció de Massena (1972) a un públic d’ampli diafragma estilístic és el que ha emprès des de fa uns anys, de tonalitats eminentment mestisses. Així és com es poden definir la seva decisió de crear l’Expensive Soul Symphonic Experience, és a dir, una orquestra en què es donen la mà la música clàssica i el hiphop.
És en aquest marc de sincretisme sonor –que es veu reflectit als seus dos recents àlbums, Solo i Ensemble, d’una insospitada excel·lent acollida– on cal ubicar la seva estrena avui al Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona, en format de pianista en una ona pròxima a Philip Glass o Michael Nyman. I ho farà amb el sensible acompanyament d’un quintet de corda del Conservatori del Liceu, amb què teixirà uns paisatges melòdics plens d’una emotivitat que remeten indefectiblement a Ludovico Einaudi.