El futbol ha apujat el nivell
Els campions dels principals campionats europeus no lideren en aquest moment les lligues. El Chelsea es troba a 11 punts del Manchester City a la Premier; l’Inter ha deixat el Juventus al tercer lloc a dos punts en el calcio, mentre que el Mònaco és a nou del PSG en la competició francesa. A l’espanyola, el Barça lidera i té el Madrid, quart, a vuit punts. L’únic que repeteix és el Bayern perquè a la Bundesliga ja se l’anomena la Bayernliga, malgrat que l’equip alemany aquesta mateixa temporada ha hagut de canviar d’entrenador. El futbol ha apujat el nivell.
El Barça va empatar aquesta setmana al Camp Nou contra el Celta i només ho va aprofitar l’Atlètic, després de remuntar in extremis un gol de la Reial Societat al Metropolitano. El Madrid va treure un punt a San Mamés i el València no va ser capaç de puntuar al camp del Getafe, que va jugar més de mitja part amb deu futbolistes per una expulsió. Els valencians van notar per primera vegada aquesta temporada què significa la pressió. Fins ara havien jugat sense mirar la classificació. En el moment en què es podien posar a dos punts del líder, van acabar a cinc.
El futbol ha millorat. En l’aspecte col·lectiu, els entrenadors han après a tancar espais. A la Lliga espanyola no hi ha tècnics excessivament creatius, però sí molt sòlids, capaços de desactivar els rivals. Els sistemes d’entrenament han canviat. La qualitat ha augmentat ja que tots els clubs cuiden moltíssim més els planters. Els nanos avui surten més preparats en els conceptes col·lectius i en capacitats tècniques. Hi ha una inversió més gran en el futbol base. Però a més es pot fitxar a tot el món. Un secretari
L’aposta pel planter genera futbolistes amb més consciència col·lectiva i més capacitat tècnica
tècnic astut pot fer un gran equip. Monchi ho va demostrar al Sevilla.
La tecnologia també ha permès conèixer molt millor els rivals, els seus sistemes, com es mouen els jugadors, la capacitat d’entrenar cada múscul del cos, saber quins futbolistes poden estar a punt de lesionar-se o no. El coneixement és més gran,però és que, a més, la nutrició és molt diferent. Hi ha plans concrets per consumir els aliments precisos per mantenir tant potència com elasticitat. La pizza i la carn vermella han deixat pas a menús sofisticats i molts clubs reuneixen els seus jugadors per dinar a la ciutat esportiva per controlar-ne la nutrició.
Els grans clubs tenen diners per fitxar els millors, els més decisius i els títols grans se’ls reparteixen sempre els mateixos, però ara costa més. Ha pujat el nivell. Molts equips no poden guanyar un títol, però sí un partit a qualsevol. Avui el futbol és molt més competitiu que fa deu anys, però sorpreses n’hi ha hagut i n’hi haurà sempre. Per això és extraordinari.