Sergi Roberto per a quasi tot
El multiusos barcelonista assegura que gaudeix tant de lateral com de mig
En un moment en què al Barça se li multipliquen les vies d’aigua per l’acumulació de partits i per les lesions emergeix de nou Sergi Roberto per oferir-se per al que calgui. Una vegada superada la lesió muscular que el va apartar durant un mes, el de Reus no ha perdut l’ànima de migcampista de gambada. Si pogués triar sempre es posaria a la medul·lar perquè és a la zona ampla on va aprendre les especificitats del futbol blaugrana. Però allà on el posin garanteix un mínim elevat i unes prestacions dièsel que gairebé no deceben mai. “Estic content al camp. Si estic jugant més al lateral, continuaré donant el que pugui i ajudant l’equip. Si surto de migcampista gaudiré moltíssim i si jugo de lateral, també”, contemporitza el futbolista.
Des de l’inici de campanya Roberto ha participat en 18 dels 23 partits de l’equip (12 com a titular) i ho ha fet en almenys quatre posicions diferents. On més ha jugat ha estat de lateral dret, lloc en què es va fer un forat i un nom en el Barça de Luis Enrique. S’hi ha ubicat fins en 9 ocasions. Però també ha freqüentat molt el centre del camp. Fins en set partits ha ocupat un lloc en aquesta franja, ja fos com a interior clàssic o com a fals extrem per davant del lateral. Però és que un dia també va ser mitjapunta (en el debut de Lliga davant el Betis, duel en què va fer un gol) i en un altre (contra el Múrcia a la Copa al Camp Nou) va disputar alguns minuts com a migcampista, funció en què va ser provat també de vegades en l’era de Lucho.
On encara no es veu Roberto és actuant com a central, tot i que quan li van insistir una mica més gairebé el van convèncer. “No hi he jugat mai, ni tan sols he provat de central en els entrenaments, tot i que estic obert a tot. És una posició molt complicada, molt delicada, has d’estar molt preparat perquè és per on ataquen més els adversaris. Tot i que sé quins són els aspectes defensius que més o menys es demanen”, va reflexionar.
En un equip en el qual no abunden els físics exuberants i en què hi ha futbolistes que ja no estan en la plenitud, per edat Roberto, com Ter Stegen o l’ara lesionat Umtiti, està en un punt esplèndid de cocció, amb 25 anys. “El curs passat ja vaig jugar molts minuts però sempre es pot millorar i aquest és el meu objectiu aquesta temporada, sumar encara més partits”, va confessar abans d’elogiar el seu competidor al lateral dret, Nélson Semedo. “S’ha adaptat molt bé i ho està demostrant. El club l’ha encertat fitxant-lo”.
Per arribar fins aquí pocs futbolistes han tingut la paciència del català, que va passar anys oblidat a la banqueta i que tot s’ho ha hagut de guanyar a pols. Amb el mateix karma està encarant les negociacions per a la seva renovació. La setmana passada el seu representant, Josep Maria Orobitg, es va reunir amb el club i es va avançar en alguns punts, com la durada del contracte i la clàusula de rescissió. El reusenc té firmat fins al 2019 i el Barça vol que ampliï la vinculació fins al 2022. Així mateix, la clàusula de rescissió passaria dels 40 milions actuals (assumibles per a bastants clubs) als 400. Però, es clar, a canvi que es multipliqui per deu el seu preu Roberto vol una pujada salarial. És en aquest aspecte en què encara no s’ha arribat a un acord definitiu, però el jugador descarta qualsevol problema sobre el seu futur. “La renovació va per bon camí. Sóc culer des de petit. Les dues parts es posaran d’acord sense problemes. Tot està anant com toca”.
Per a final de temporada queda l’objectiu del Mundial. El va jugar en les categories sub-17 i sub-20, on va coincidir amb el seleccionador absolut, Julen Lopetegui. “Seria molt bonic jugar-lo”, va concloure.