El Girona regala els punts
L’onze de Machín guanyava de dos a 20 minuts del final i encara manava 2-1 al 87
El paper del Girona en la seva estrena a Primera continua sent admirable, però els punts que darrerament està deixant escapar als últims minuts comencen a resultar preocupants. Ahir, contra el cuer, l’Alabés, que arribava a Montilivi amb el debutant Abelardo Fernández a la banqueta, fent bona la dita “d’entrenador nou, victòria segura” quan tothom ho hauria donat per impossible, quan el Girona dominava a l’equador de la segona part per 2 a 0. Dos gols pràcticament consecutius de Stuani i Juanpe havien posat els locals, provisonalment, a un punt d’Europa, però Ibai, que fins ahir no havia vist porteria aquesta temporada, va marcar tres gols que van donar tres punts d’or al seu equip davant d’un Montilivi que va quedar glaçat.
I això que Pablo Machín recuperava per aquest partit homes tan importants en el seu esquema com Pere Pons al pivot defensiu, absent per lesió en els tres últims partits, i Bernardo, que tornava a l’eix de la defensa un cop complert el partit de sanció. Mojica, que va completar una actuació destacada contra el Llevant a la Copa, va ser l’altra novetat significativa, incrementant la seva alternança amb Aday al carril esquerre.
La grada gironina ja va quedar glaçada al primer temps, quan un dels futbolistes més en forma dels gironins, Pablo Maffeo, es va deixar caure sobre la gespa posant-se la mà a la cuixa. Res més que un ensurt, com el que va provocar Stuani al minut 27, rematant una centrada del mateix Maffeo que va sortir fregant el pal.
L’escena de Maffeo es va repetir minuts més tard amb Bernardo com a protagonista però, en el cas del colombià, amb pitjor fortuna, perquè ell sí que va haver de cedir el seu lloc amb problemes musculars a Ramalho.
Incidències extraesportives que es van convertir en el més rellevant d’una ensopida primera part faltada de futbol i que es va tancar amb un gol ben anul·lat a Borja García, per mans prèvies en un control. Però a la represa el Girona va sortir amb ganes de fer pujar la temperatura del partit uns graus més i Stuani va fabricar-se tot sol una jugada que va deixar assegut Alexis i va batre Pacheco amb un xut ajustat al pal abans del quart d’hora.
Els gironins van aprofitar l’èxtasi del moment per fer el segon amb una cop de cap de llibre de Juanpe que posava el 2 a 0 al marcador. Però l’estocada no va ser definitiva
Els gironins van passar de veure’s a tocar de les places europees a caure en el desànim
perquè Ibai, en la primera ocasió clara per als visitants en tot el partit, va recollir un rebuig molt centrat de Bono per retallar diferències i tornar a posar emoció al matx.
Sense poder matar el partit i jugant perillosament amb l’empat, el porter marroquí va cometre penal en una sortida davant Pedraz i el mateix Ibai posava l’empat a 2 al marcador a 3 minuts pel final, un resultat que ja els semblava una victòria després de veure com havia anat el partit. Però allò no va ser tot perquè aquella sensació de victòria visitant i de derrota local es va acabar certificant acte seguit, davant la incredulitat d’una afició que començava a desfilar de Montilivi. En temps de descompte, com ja havia passat fa pocs dies al camp del Betis, jugant amb 10 per una inoportuna lesió de Muniesa, el mateix Ibai va culminar un contracop enmig del despropòsit local per fer el tercer gol del seu compte particular i donar al seu equip una victòria del tot inesperada.
Ibai Gómez, amb un triplet, va ser l’estrella del lluitador Alabès d’Abelardo Fernández