Rajoy demana el vot útil “no subjecte a cap tripijoc”
Iceta exhibeix unitat amb el president valencià per una millora del finançament Arrimadas, líder de Ciutadans, es llança a arrabassar un diputat als populars a Lleida
No només de l’independentisme i de l’article 155 de la Constitució viu la campanya a Catalunya. La pugna entre els dos blocs alimenta els discursos i encén els mítings, però els seus efectes col·laterals arriben fins a la Carrera de San Jerónimo de Madrid. Els resultats del 21-D tindran un front paral·lel al Congrés dels Diputats, on variaran els equilibris polítics que sustenten la majoria parlamentària de què disposa Mariano Rajoy. El president del Govern central buscava ahir a Lleida frenar la desfeta del PP català, mentre que Pedro Sánchez i Albert Rivera es disputaran avui i demà el relat d’una alternativa reformista, a esquerra i a dreta, a Espanya.
Si la col·laboració pressupostària amb el PNB es va trencar fa mesos a causa de l’estratègia del Govern del PP a Catalunya –el lehendakari Urkullu va ser el mediador entre presidents i Joseba Egibar va estar dijous a la manifestació de Brussel·les–, Rajoy pot veure, en dotze dies, com les exigències de Ciutadans en les negociacions obertes augmenten proporcionalment als resultats d’Inés Arrimadas a Catalunya.
L’Executiu vol reprendre l’activitat legislativa l’any vinent i a la seva agenda hi ha marcat 9 lleis orgàniques, 38 d’ordinàries i 240 reials decrets. Tenint en compte que durant aquest any no s’ha aprovat cap llei orgànica ni cap decret legislatiu, la previsió és gairebé utòpica. A les dificultats legislatives d’un Govern en minoria s’hi afegeixen les conseqüències electorals de la crisi catalana.
Rajoy es va esperar a l’últim moment per activar l’article 155 de la Constitució, intervenir les institucions catalanes i convocar eleccions, però és Ciutadans qui està traient rèdit a les seves decisions. Albert Rivera va ser el primer de reclamar la intervenció i de demanar la convocatòria electoral, i Arrimadas, cap de l’oposició catalana, presenta credencials per a una victòria –tot i que més probable en vots que en escons– dissecant els populars.
Per tot això ahir Mariano Rajoy va recórrer al gastat discurs del vot útil “no subjecte a cap tripijoc”. El candidat del PP català, Xavier García Albiol, ha presentat les eleccions com un plebiscit entre Carles Puigdemont i Rajoy, però el guanyador constitucionalista
Rajoy demana el vot útil per al PP, Arrimadas el “canvi de debò” i Iceta augura “la ruïna” si guanya el sobiranisme
sembla que serà la candidata de Ciutadans. Així doncs, Rajoy només garanteix que el PP català farà un “bon ús” dels vots que rebi i que “aniran a favor de la convivència, la normalitat...”. Es tracta, va assenyalar, d’“obrir una nova etapa” i “deixar de banda els somiejos i quimeres” independentistes.
L’empat irresoluble entre blocs o una altra majoria absoluta independentista suposaria el fracàs de l’estratègia dels populars, en què s’ha fet servir tot el pes de la llei sobre l’independentisme però on no hi ha hagut moviments polítics.
A la carpeta catalana s’hi afegiria la pressió d’un Ciutadans ascendent, que el PP tolera al Congrés com una crossa necessària però sense risc electoral a la resta d’Espanya. Rivera, que està de gira de cap de setmana amb Arrimadas, podria pagar amb la mateixa moneda a Catalunya i aprofitar per fer el gran salt com a alternativa conservadora. Al PP se’l dona per descomptat en la suma constitucionalista, però un Govern alternatiu –“el tripijoc”– estaria en mans del PSC i de Catalunya en Comú - Podem.
Ahir Arrimadas va exhibir tarannà a la Seu Vella de Lleida un parell d’hores abans que Rajoy arribés a la ciutat. Ciutadans sustenta el Govern socialista d’Àngel Ros mentre Arrimadas busca el cos a cos amb Miquel Iceta. El socialista s’ha instal·lat en un rol presidencial al qual aspira Arrimadas, així que Ciutadans passa el seu rasclet particular per feus socialistes i acusa el PSC de voler reeditar el tripartit i allargar el procés sobiranista “per la via indirecta”. Si el PP s’ofereix com el “vot útil”, Ciutadans es presenta com “l’únic canvi de debò”.
La “recepta Iceta” també va més enllà del PSC. Rajoy va voler que el primer examen electoral del renascut Pedro Sánchez fos a Catalunya, de manera que el secretari general del PSOE s’ha posat a disposició d’Iceta. Tres actes en dos dies aquest cap de setmana –Tarragona, Mataró i Lleida–, però molts menys que a la campanya anterior.
Iceta balla sol i ha limitat la presència de barons territorials. Amb excepcions, com la del valencià Ximo Puig –ahir a Amposta–, amb qui teixeix una particular aliança per a una negociació del finançament. De moment va augurar “la ruïna total i completa” de Catalunya si guanya l’independentisme.
Un ressorgiment del PSC el 21-D apuntalaria Sánchez i convertiria Iceta en el veritable contrapoder territorial de Susana Díaz. La presidenta andalusa s’ha mossegat la llengua davant la proposta d’hisenda federal del líder del PSC, malgrat que està prevista a l’Estatut vigent, però ahir la seva consellera d’Hisenda no va evitar les crítiques. A parer seu, els plans d’Iceta són “desfer el camí de la igualtat, i no es pot formular una proposta en aquests termes”. “La Junta avantposa els interessos d’Andalusia per sobre d’altres aspectes, i és possible que els debats més agres es produeixin dins de les mateixes formacions polítiques”. I qui avisa no és traïdor ....