Llegir cura

LA comprensió lectora dels nens espanyols progressa, però continua per sota de la mitjana, segons l’estudi anual que duu a terme l’Associació Internacional pel Rendiment Educatiu, amb seu a Boston, que es va donar a conèixer aquesta setmana. Aquesta dada desmoralitzadora coincideix amb l’aparició d’una petita joia editorial titulada Libroterapia (Plataforma), escrita per l’editor Jordi Nadal, sobre la utilitat dels llibres, en què ofereix una selecció personal de clàssics.

L’editor Nadal defensa que llegir bona literatura és gaudir d’una cosa sana, profunda, bonica i veritable. I afegeix, sorprenentment, que llegir també significa cuidar-se la salut, ja que un estudi elaborat per tres científics de l’Escola de Salut Pública de la Universitat de Yale ha comprovat, després de fer un seguiment de dotze anys d’un grup de lectors, que aquells que dedicaven a la lectura tres hores i mitja a la setmana eren menys propensos a morir en un 17%, mentre que els que superaven aquest sostre d’hores de lectura arribaven a assolir un percentatge del 23%.

Nadal ha trobat una cita de Simon Leys que fa pensar: “Entre dos cirurgians igualment competents, procuri que l’operi el que hagi llegit Txékhov”. L’autor matisa que no és que ens recosirà millor, sinó que ens sentirem menys sols amb Txékhov a la taula d’operacions. Quan un és més bona persona, acaba sent més bon cirurgià. O més bon forner, o més bon músic, o simplement més bon fill. És la força transformadora de la bellesa i de la veritat.

Així doncs, les autoritats educatives haurien d’estimular la presència del llibre a les aules i a casa. És terrible pensar que el 24% dels nostres nens no entenen el que llegeixen. Resulta imprescindible tornar el prestigi al llibre a casa i a l’escola. Ho ha escrit Juan José Millás: “La realitat està feta de paraules, de manera que qui domina les paraules, domina la realitat”. L’escola és això.