Models de gestió
El principi d’acord entre Londres i Brussel·les sobre la factura inicial del Brexit; i el traspàs de la propietat de l’antiga presó Model a l’Ajuntament de Barcelona, que es farà càrrec de la transformació de l’espai.
El 17 d’octubre hi va haver manifestació a Barcelona després que el dia abans Jordi Sànchez i Jordi Cuixart fossin empresonats a Soto del Real. La concentració va omplir la Diagonal, amb parada final a la plaça Francesc Macià (abans Calvo Sotelo i, abans encara, Germans Badia). Va ser la mani de les espelmes. Tots els participants en duien una, encesa. Les imatges van donar la volta al món. La convocatòria va ser a les vuit del vespre i, com que es va fer ràpidament de nit, aquells centenars de milers d’espelmes, titil·lant en la foscor, prenien una força visual brillantment metafòrica.
El problema va arribar l’endemà. Al terra de la Diagonal s’hi havia acumulat la cera, un problema per a la circulació. La Guàrdia Urbana va tallar el trànsit per zones i el va anar obrint a mesura que els serveis municipals netejaven el merder. El líder del PP a Barcelona, Alberto Fernández Díaz, va preguntar a l’alcaldessa Colau quines sancions pensava prendre: “¿Quin responsable municipal dimitirà? ¿Que no va advertir ningú dels riscos de les espelmes?”. Va assegurar que aquella cera havia provocat caigudes de vianants i de motoristes, però no va aportar cap prova que ho demostrés.
La següent mani va ser unes setmanes després, quan a les presons espanyoles ja no tan sols hi eren Cuixart i Sànchez, sinó també el vicepresident i set consellers
La cera que cau de les espelmes converteix els carrers en pistes de patinar, aquí i a la Xina Popular
del Govern. Aquest cop, es van manifestar al carrer Marina. Amb la lliçó ben apresa, ningú no duia espelmes i, per reproduir la imatge de centenars de milers de puntets de llum enmig de la foscor, van fer servir la lot dels mòbils. El resultat visual era el mateix i tots els que hi participaven s’enorgullien de l’enginy tecnològic mostrat.
Llegeixo ara a l’Abc que la jutge contenciosa administrativa número 4 de Sevilla ha rebutjat la reclamació d’un motorista que exigia a l’Ajuntament (el sevillà, esclar) una indemnització de 8.591 euros perquè, fa dos anys, Divendres Sant va caure quan anava pel carrer Gravina. Per culpa de la cera va perdre el control de la moto, el van ingressar durant dos dies i en va trigar cinquanta-dos a recuperar-se. En descàrrec de l’Ajuntament, la jutge diu que “no pot ser imputable a la Corporació demandada el resultat produït, i això perquè de tothom és conegut que durant la Setmana Santa, i més als carrers del centre històric, on passen habitualment diverses confraries al dia, l’existència de cera als carrers és un fet habitual”. Diu també que el motorista “havia de ser totalment coneixedor de l’esmentada circumstància, com no podia ser de cap altra manera, ja que per accedir al carrer Gravina va haver de passar per altres carrers que es trobaven en igualtat de condicions”. Sentencia que el conductor “hauria d’haver adequat la conducció a les condicions de la via, ja que era totalment previsible que es trobés l’esmentat carrer amb cera”.
¿S’imaginen, a les processons de la Setmana Santa sevillana, tots els confrares sense ciris i amb mòbils amb la lot activada a la mà? Jo sí, i la imatge és preciosa.