Els quatre punts calents de la campanya
Un primer aspecte clau d’aquesta campanya és la participació electoral. El 2015 es va posar fi a l’abstencionisme diferencial de Catalunya i per primera vegada uns comicis autonòmics van ser més participats que unes eleccions generals i van arribar al 77%. En context actual, amb una polarització encara més gran, els sondejos indiquen que l’afluència a les urnes podria ser rècord gràcies a la predisposició a participar del votant no independentista.
Ara bé, com que el marge de creixement de la participació és reduït, continua la incògnita de quants punts pujarà finalment. La campanya serà clau perquè aquests abstencionistes vagin a les urnes, ja que, ateses les poques transferències entre blocs, podrien ser uns vots decisius per inclinar la balança.
Un altre aspecte clau d’aquesta campanya és la lluita per l’hegemonia en el camp nacionalista. Una mica més de la meitat dels antics votants de Junts pel Sí basculen cap a ERC i també podrien captar votants de la CUP perquè es presenta en solitari. Tot i això, a mesura que els comicis s’han anat acostant, Junts per Catalunya ha anat retallant distàncies.
Avui Puigdemont és el seu principal actiu electoral, i la campanya és clau per a ells; necessiten esgarrapar tots els indecisos possibles entre els exvotants de Junts pel Sí. En tot cas, dels seus resultats relatius davant ERC en dependrà que aquest partit canviï o no en la seva estratègia per recompondre el catalanisme moderat a mitjà termini.
Un tercer punt calent és la recomposició que hi pot haver dins del bloc no independentista. Un flux important de votants s’inclina a favor del PSC i deserta de Ciutadans, formació que creixeria al seu torn gràcies a capitalitzar el vot útil que prové del daltabaix del Partit Popular a Catalunya. Gràcies a això, tant els socialistes com Ciutadans podrien créixer de manera simultània.
Ara bé, malgrat que fins ara els votants situats entre els dos partits sembla que fan taules, la campanya podria ser clau per inclinar-los d’un costat o l’altre el 21 de desembre.
Finalment, els comuns són els que tenen la situació més complicada, atrapats en un context de polarització que els és molt advers i amb votants escindits entre migrar al PSC i, una mica menys, a ERC, la CUP o fins i tot Ciutadans. Amb una lleialtat de vot molt baixa, sense una bona campanya se la juguen a fer bons els resultats dels mocicis del 2015.
Tot i això, la paradoxa és que si es trenca la majoria independentista, malgrat perdre escons, podrien ser decisius per formar govern, una clau que si no administren amb perícia podria ser un regal enverinat.
Aquests dies són claus perquè els abstencionistes vagin a votar