El Brexit entra en la fase rellevant
AL cap de nou mesos de negociacions, el Regne Unit i la Unió Europea han formalitzat el seu divorci després d’assolir les parts divendres un acord sobre tots els punts fonamentals sobre la taula: factura per les despeses de sortida, drets dels ciutadans europeus residents a les illes i la frontera d’Irlanda del Nord. Ara ve el més complicat: aixecar un model de convivència que permeti a les dues parts sortir com més ben parades millor d’una situació sense precedent.
Brussel·les i Londres han tancat el primer capítol del Brexit amb un acord que reforça l’equip negociador que dirigeix el veterà alt funcionari francès Michel Barnier i debilita encara més la premier Theresa May, molt criticada pel que molts partidaris del Brexit consideren una renúncia. La factura per abonar com a compensació i liquidació s’acosta als 45.000 milions d’euros, un fet ocultat ignominiosament durant la campanya del referèndum pels partidaris de la sortida. Brussel·les també ha imposat les seves tesis sobre el manteniment dels drets europeus fins que la seva situació no quedi definitivament fixada en les negociacions d’aquesta segona fase, l’objectiu de la qual és emmarcar les relacions comercials, econòmiques i financeres entre els 27 i el Regne Unit després de la sortida formal, el març del 2019. La tercera pota de l’acord garanteix que la frontera d’Irlanda del Nord amb Irlanda, membre de la UE, serà tova i no penalitzarà el conjunt de l’illa, una garantia que no disposa de la indispensable lletra petita del contracte, especialment interessant en aquest cas.
El divorci està resultant un viacrucis per a la primera ministra britànica, castigada a les urnes, qüestionada pel seu propi partit –hi ha molts correligionaris que semblen esperar que acabi de cremar-se amb el Brexit per rebel·lar-se– i blanc fàcil dels qui van votar per la sortida creient que no tindria un impacte negatiu en les seves vides i avui tampoc no tenen a qui reclamar o donar les culpes per les promeses incomplertes. La premier conservadora Theresa May prova de guanyar oxigen i assegura que aquestes concessions fetes a la Unió Europea per tancar el divorci permetran ara al Regne Unit encarar el segon i més decisiu capítol –el comerç amb la resta d’Europa– de manera més avantatjosa i sense els condicionants dels compromisos adquirits.
La segona fase del Brexit no començarà a ser negociada fins al primer trimestre del 2018 i exigeix el plàcet dels líders dels 27 estats en la cimera del 15 de desembre. Aquesta segona fase no té, a priori, un termini i podria prolongar-se fins i tot anys, segons fonts dels dos bàndols, cosa que exigirà el 2018 pactar quines condicions regeixen durant l’etapa provisional.
Per a Europa, el balanç del divorci formal és altament positiu. El cop de porta britànic va tenir un efecte cohesionador i la unanimitat de criteris ha estat total –un dels problemes del creixement de la Unió Europea és la cacofonia–. Sembla escampar-se el convenciment que sense els britànics hi ha vida i futur, encara que convindria que Alemanya disposi com més aviat millor d’un nou govern –l’SPD accepta ara negociar una reedició de la gran coalició amb la CDU de la cancellera Angela Merkel– i s’allunyi el fantasma de noves eleccions, que ajornarien l’impuls que necessita l’Europa post-Brexit, impensable sense el concurs i el lideratge de Berlín.