El futur del recinte de la Model

EL proper 1 de gener, tal com estava previst, la propietat del recinte de la presó Model passarà per fi a mans de l’Ajuntament i la ciutat guanyarà un important espai urbà. A causa de la situació política actual, el lliurament oficial de les claus de la presó a les autoritats municipals per part de la Generalitat es realitzarà per via administrativa, sense cap acte solemne per celebrar una reivindicació que s’ha mantingut activa des de fa cinquanta anys.

A partir d’ara el repte és reconvertir l’ampli recinte que queda lliure per al millor aprofitament ciutadà. L’Ajuntament planteja utilitzar-lo per a la construcció de 150 pisos de protecció oficial, el disseny d’una gran zona verda que permeti oxigenar el barri, el manteniment de gran part de l’estructura de la vella presó per no malgastar el seu valor patrimonial –que és perfectament discutible–, la instal·lació de diversos equipaments, com un centre d’educació infantil i primària, una escola bressol, una residència assistida i centre de dia per a la gent gran, un casal de joves, una residència d’estudiants i un poliesportiu, així com la creació d’un espai memorial on s’ubicarà un ateneu d’entitats que organitzin activitats i que puguin aprofitar l’auditori del recinte. En aquest sentit, les autoritats municipals volen que l’edifici funcioni com un centre d’interpretació de la repressió i els moviments socials, que programi exposicions, seminaris, cursos, conferències i altres activitats culturals. La vella Model, per tant, ofereix un cúmul de grans possibilitats per a la ciutat, sobre les quals hauran de debatre els veïns en un procés participatiu que s’obrirà al gener i que durarà tres mesos.

El calendari amb què treballa l’equip municipal preveu que el 2018 es concretin i s’aprovin els nous usos del recinte carcerari, que el 2019 es facin els tràmits administratius necessaris i que el 2020 s’iniciïn les obres, per a les quals encara no hi ha data de finalització.

Pel que fa als plans municipals sobre la Model caldria fer dues reflexions. La primera és que, en el marc del procés participatiu, davant la importància d’aquest enorme espai que queda lliure al centre de la ciutat, caldria escoltar, a més dels veïns, totes aquelles associacions i entitats barcelonines que puguin aportar els seus criteris sobre l’ús més apropiat. En aquest marc podria ser convenient, com hem dit en altres ocasions, l’organització d’un concurs públic per poder conèixer aquestes idees i prendre la decisió més apropiada. La segona reflexió és la necessitat d’evitar que la transformació de la Model s’eternitzi en el temps com a conseqüència de la lentitud dels tràmits municipals.