Jerusalem (2)
Trump pren la decisió de traslladar l’ambaixada a Jerusalem, i s’obren les portes de l’infern, amb Hamàs anunciant l’enèsima onada de violència. Però, tanmateix, és una decisió insensata?
Primer, la persona: és evident que el pitjor és que sigui la decisió d’un president caòtic i contestat. Encara que Trump no ha pres la decisió, sinó que no ha firmat el waiver, la postergació de mig any que firmaven els diferents presidents per no complir la llei del Congrés de 1995, que justament determina la capitalitat de Jerusalem i exigeix traslladar-hi l’ambaixada. Des dels temps de Clinton, els EUA tenen clara la capitalitat, però no l’havien fet efectiva. Trump ho acaba de fer. És dolent que sigui ell? Ni sí, ni, no, perquè aquest conflicte no es mesura per la popularitat dels seus protagonistes, sinó pels efectes de les decisions.
Segon, el fet: és una decisió justa? És indiscutible perquè l’anomalia no consisteix a reconèixer la capitalitat de Jerusalem, sinó a normalitzar el fet que Israel sigui l’únic país sobirà del món la capital del qual volen decidir-la els altres països. És la capital d’un Estat membre de l’ONU, té totes les institucions de govern i té el consens democràtic de la seva gent. Una
Qui és ningú per dir-li a Israel que la seva capital no és la seva capital? Ho permetria l’Iran, França...?
altra cosa molt diferent és que existeixi un conflicte per resoldre, però qui és ningú per dir-li a Israel que la seva capital no és la seva capital? Ho permetria l’Iran, França, Jordània? Tot i això, sembla que allò que ningú no acceptaria ho hagi de permetre sempre Israel.
Tercer, el procés de pau: el dificulta, l’impossibilita, tal com alguns plantegen? Abans cal preguntar-se de quin procés parlem quan parlem del procés de pau. On és, a quina taula, en quin òrgan directiu de Hamàs, de la Gihad Islàmica, en quin relat? Perquè de moment van setanta anys de situació violenta i 22 anys des de la primera vegada que Clinton va postergar la decisió, i el no-reconeixement no ha acostat la pau ni un centímetre. Al contrari, hi ha qui considera que no es poden establir les bases de cap negociació si alguns temes no estan superats, i la capitalitat de Jerusalem és un d’ells. Una altra cosa és l’opció d’una bicapitalitat palestina, d’un estatus internacional per als llocs sants, etcètera, però res d’això no queda anul·lat per la decisió de Trump. Sense oblidar que la mesquita d’Al Aqsa continua sota control del Waqf islàmic, com sempre ha estat.
Quart, l’entorn: pot desestabilitzar la regió? En absolut, més enllà de les arrogàncies d’Erdogan, el soroll iranià de sempre i algun tumult de carrer, atès que la regió està immersa en un problema molt més gros que el conflicte palestí i és la guerra oberta entre sunnites i xiïtes. És per això que l’Aràbia Saudita està molt callada.
Prou, doncs, d’escarafalls: Jerusalem és la capital d’Israel des que va néixer l’Estat. L’única diferència és que, a partir d’ara, els Estats Units (i uns quants més) finalment se n’han assabentat.