El lector exposa

Superar un avortament

L’avortament espontani també es denomina avortament natural o involuntari i es defineix com la pèrdua involuntària de l’embrió abans de la vintena setmana d’embaràs o la pèrdua d’un fetus amb un pes inferior als 500 grams. Totes les dones que hem perdut un fill en potència, sigui a la setmana 3, 6 o 10, sabem que és un dol que hem de passar. Des de fora, les raons que ens donen són molt racionals i entenedores, però sense una explicació sòlida que resolgui el perquè ens ha tocat viure aquesta situació. La vivència no entén de formalismes.

Quan una dona té la primera falta i està buscant ser mare, la il·lusió i la joia que sent per la nova vida que comença a ser incipient, dins seu, és enorme. Per això, l’aturada involuntària d’un embaràs volgut i desitjat no deixa de ser una experiència traumàtica. És un dels dols més silenciosos que podem passar. Molt solitari i, per tant, molt dolorós. Primer, perquè ningú no havia notat (si l’avortament és molt precoç) que estàvem embarassades. I segon, perquè a la nostra societat es pot parlar de tot, però públicament es parla poc del que és fosc o dolorós.

Perdre un fill és un fet que provoca tanta impotència i intensitat que no ho verbalitzem gaire perquè no podem ni imaginar-nos com ens sentiríem si ens passés a nosaltres. Per tant, cal més comprensió, més diàleg, més espais en què poder comunicar-nos i alliberar-nos d’aquestes pors que ens bloquegen i alienen. El dolor compartit és menys intens. Parlar del que ens oprimeix amb naturalitat, malgrat que la situació ens estigui coent per dins, ens apropa a la nostra essència humana i primària. Tots, en el fons, som vulnerables i mai no sabem quines vivències ens portarà la vida. Per tant, viure-les amb la més gran naturalitat i simplicitat possibles farà que les puguem superar al nostre ritme sense sentir-nos estigmatitzades.

GEMMA BUFIAS I FERNÀNDEZ

Arenys de Munt