La despesa social a Espanya no arriba a la mitjana europea

Grècia i Portugal queden al davant però lluny de França, al capdavant

La despesa social d’Espanya el 2015 no va arribar a la mitjana europea. Si entre els 27 estats membres es va dedicar a protecció social el 29% del producte interior brut (PIB), quatre dècimes més que l’any anterior, Espanya va baixar set dècimes i es va quedar en el 24,7%.

Al davant hi ha entre altres Portugal, Grècia, el Regne Unit, Alemanya, Itàlia i, al capdavant, França, que hi dedica el 33,9% del seu PIB. Per sota d’Espanya, la majoria de l’Europa de l’Est. Romania, tancant la taula, inverteix en jubilacions, protecció familiar, exclusió social o atenció sanitària un 14,6%.

“La mitjana de la Unió Europea continua mostrat grans diferències entre els Estats membres”, assenyala un comunicat d’Eurostat. Espanya, per exemple, dedica gairebé el doble de la mitjana a atur i menys de dos terços de la mitjana a protecció familiar.

Darrere de França, entre els països situats a la part alta de la taula se situen Dinamarca (32,3%), Finlàndia (31,6%), Bèlgica (30,4%), Holanda (30,2%), Àustria (30,2%) i Itàlia (30%). A l’altre extrem, alguns països en dediquen menys de la meitat que els primers: just davant de Romania apareixen Letònia (14,4%), Lituània (15,6%), Estònia (16,4%), Irlanda (16,7%), Malta (17,5%), Bulgària (17,9%), Eslovàquia (18,3 %) i la República Txeca (19,1%).

“Aquestes xifres reflecteixen diferències en el nivell de vida, però també il·lustren la diversitat dels sistemes nacionals de protecció social així com de les estructures demogràfiques, econòmiques, socials i institucionals pròpies a cada Estat membre”, indica el comunicat de l’oficina d’estadística comunitària. En la despesa social europea, només el 43% prové dels impostos recaptats pels estats.

Les jubilacions s’emporten una bona part del pastís a l’envellida Europa, el 45,2%. Els que més hi dediquen són els grecs, (el 65,4% del total) seguits d’Itàlia i Portugal, tots dos amb 58,3%. Els que menys destinen a aquest concepte són Irlanda (32,9 %), Luxemburg (38,5%) i Alemanya (39,1%). Espanya està una mica per sobre de la mitjana, amb el 49,8 %.

Les despeses sanitàries i de discapacitat són l’altre gran apartat. La mitjana europea és el 37,3% de la despesa social, però varia des del 26% de Xipre i Grècia, fins a més del 40% de Croàcia (46%), Alemanya i Països Baixos (43%) o el Regne Unit (41 %). El 2015 Espanya va dedicar-hi el 34,5 %.

La protecció familiar la segueix en importància, també amb grans diferències, encara que no sempre coincidents amb el rànquing general. Espanya gasta un 5,3% en aquest capítol, lluny de la mitjana europea, en el 8,6%. Però si França fa servir el 7,7% en nens i famílies, Hongria, entre els països que menys gasten en conjunt, dedica a aquest capítol el 12% i Estònia, el 12,8%. Entre els estats més rics, són més generosos en aquest apartat Alemanya, Dinamarca, Suècia i Finlàndia.

Espanya destaca per dalt en la despesa per atur, 9% davant el 4,8% de mitjana de la Unió Europea. I per sota, pel poc que dedica a l’exclusió social: l’1,4% davant el 4,1% de la mitjana dels socis comunitaris.