Vianants com cotxes
L’Ajuntament de Madrid implanta els carrers de sentit únic durant les festes de Nadal
Centre històric de Madrid. A uns minuts a peu de la Puerta del Sol. Carrer del Carmen. Unes tanques mòbils i una fila de guàrdies municipals impedeixen al vianant de trencar pel carrer Rompelanzas cap al carrer Preciados. –I vostè on va? –Jo? Estic passejant! –Passejant però on? Aquesta escena va tenir lloc dimecres, a dos quarts de set de la tarda, en un Madrid festiu, ple de vianants que provaven d’obrir-se pas entre la multitud. Molts eren turistes, però també hi havia madrilenys que es van acostar al centre només per fer-se fotos amb els guàrdies i comprovar in situ l’última disposició de l’equip de govern de Manuela Carmena: els carrers de sentit únic. És a dir, Preciados només es pot agafar en sentit cap a la plaça del Callao i Carmen, de baixada, cap a la Puerta del Sol.
La mesura es posa en marxa, en aquest període de Nadal, els dies festius i els caps de setmana, a partir de les 17.30 hores. Teodoro Pérez, inspector en cap de la policia municipal, la justifica amb l’objectiu de reduir les aglomeracions, tot en un escenari d’alerta 4 antiterrorista amb el record dels fets de la Rambla a l’estiu.
Els comerciants han acollit la disposició amb una certa indiferència. “Això està al màxim, com sempre aquests dies. Ens és igual que els clients arribin a la botiga per un carrer o el del costat”, assenyalen en una boutique.
José Luis Martínez Almeida, portaveu del PP a l’Ajuntament, ha qualificat la mesura de “cortina de fum per allunyar el debat de les qüestions que importen”. I resumeix el que opina del mandat de Carmena: “Sentit únic, pensament únic”.
José Manuel Calvo, delegat de Desenvolupament Urbà Sostenible del Consistori, entén que les crítiques de l’oposició són merament polítiques: “No és una mesura arbitrària. Seguim recomanacions de seguretat”. Davant les tanques, en mitja hora, hi ha gent per a tot, com se sol dir. Un grup d’estudiants que han vingut des de Valladolid fa broma amb els guàrdies.
–No es pot passar? Que es pensen que som cotxes?
Algun turista demana que li obrin la tanca i intenta fer-se entendre en el seu precari espanyol. “El meu hotel és en aquest carrer”. El municipal, amb gestos, li assenyala que giri cua i vagi pel carrer del costat.
A les vuit el problema no és el sentit únic, sinó que no es pot fer ni un pas. La circulació avança per Preciados a pas de tortuga. Al fons, sobre els caps, al terrat de l’edifici Capitol parpelleja l’icònic neó d’una marca de tòniques tan fàcil de pronunciar com difícil d’escriure. A la plaça del Callao, la multitud s’acumula davant les tanques i busca el seu carrer. A l’esquerra, els cinemes Callao, i una mica més enllà, els grans magatzems que el 1964 van substituir un altre dels edificis més emblemàtics de Madrid, l’enderrocat hotel Florida, on s’allotjava la premsa internacional quan la Gran Vía era el carrer dels obusos. Però això és una altra història. Ben trista, per cert.
L’oposició del PP troba que la mesura és un disbarat i el govern la justifica “només per motius de seguretat”