Les vendes d’avets s’activen després d’anys de crisi
Exemplars del Montseny nodreixen el mercat europeu i també s’exporten a països com el Líban, el Marroc i Turquia
Els arbres de Nadal que enguany decoren la majoria de llars catalanes es van plantar fa cinc anys a la zona muntanyosa del Montseny i les Guilleries, una zona que s’ha convertit en el principal mercat d’avets per al sud d’Europa. Durant els pitjors anys de la crisi econòmica, entre el 2008 i el 2012, set de cada deu exemplars cultivats en aquesta àrea tenien com a destinació els països europeus, principalment França i el Regne Unit. Ara la xifra s’ha revertit i el mercat nacional és el majoritari per a l’associació de cultivadors d’arbres de Nadal associats de Catalunya (Canac), que agrupa més d’una trentena de productors que venen a l’engròs a centres de jardineria i a mercats com Mercabarna. El sector confia superar les vendes de l’any passat, properes al milió d’exemplars. Entre els països als quals s’exporta també destaquen el Marroc, Itàlia i fins i tot Turquia i el Líban, al marge de França i el Regne Unit.
Els productors constaten que han deixat enrere els anys de recessió econòmica i la dura competència que els va suposar la irrupció dels arbres de plàstic. Per això els cultivadors han hagut de fer molta pedagogia: “Abans la gent pensava que l’avet natural es talava al bosc, amb el conseqüent impacte forestal que això suposava. Aquesta idea ja ha passat a la història i la població entén que són arbres de cultiu i que la seva compra és la millor opció ecològica”, explica el president de Canac, Albert Gallifa.
Localitats com Sant Hilari Sacalm, Arbúcies, Espinelves i altres poblacions del Ripollès i d’Osona disposen de vivers on es conreen fins a set espècies diferents. Les varietats més populars són la l’avet roig, el més venut a Europa, i l’abeas nordmanniana, la més consumida a Espanya. També té la seva quota de mercat l’abeas masjoanis, un exemplar autòcton creat a partir d’un avet del Montseny i un altre d’andalús i per al qual el sector està estudiant la creació d’una denominació d’origen que doni valor afegit al producte. Varietats que fins demà diumenge es poden trobar a la tradicional Fira de l’Avet d’Espinelves, que espera vendre més de 3.000 exemplars, una xifra similar a la de la campanya passada.
Gallifa, que té plantacions a Sant Hilari Sacalm, explica que les condicions climatològiques i la ubicació, a més de mil metres sobre el nivell del mar, són ideals per al creixement dels arbres. “És un cultiu de secà, tot i que agraeix l’aigua a la primavera, que és quan més plou aquí, i els estius frescos”, afirma Gallifa. Un dels moments més delicats és la plantació dels avets petits. “En aquest moment necessitem que plogui perquè els plançons arrelin bé”, explica.
Un altre cultivador de la zona, Santi Valls, constata que els últims anys s’han començat a notar els efectes del canvi climàtic: “Les altes temperatures a l’estiu durant diversos dies poden provocar la mort de fins a un 20% dels exemplars petits”, precisa.
Després del període nadalenc els productors aconsellen no replantar els avets, sinó utilitzar-los com a compostatge. “Els boscos d’avetoses es regeneren per si sols; a més, la majoria de vegades la gent s’equivoca i replanta l’avet a qualsevol bosc d’alzines, cosa que perjudica l’ecosistema”, afirma Gallifa.
Els darrers anys nombrosos ajuntaments de tot Catalunya han posat al servei dels ciutadans punts de recollida d’arbres de Nadal.
Els arbres que decoren aquest any les festes es van cultivar en fa cinc en zones muntanyoses