Barcelona té cinc carrers Garcia i només un Pujol
El nomenclàtor de la ciutat ha canviat o ha iniciat els tràmits per canviar els noms d’onze carrers, places i jardins des del 2016
D’Amàlia Garcia, al districte de Gràcia, a Francisco Martínez Hueso, a Sant Andreu. Barcelona té cinc carrers Garcia, o cinc carrers en els quals figura el cognom Garcia. I també quatre López, i tres Martínez. Però només un Pujol: Joan Baptista Pujol i Riu (1835-1898), concertista i professor de piano, amb placa a SarriàSant Gervasi. Aquesta és una de les curiositats del nomenclàtor, amb adreces tan curioses com ara Progrés, que condueix a Llibertat, a Gràcia. O com el carrer de Ja-hi-som, a Vallvidrera, una pujada tan pronunciada a prop del funicular i on tothom exclama quan arriba “Ja hi som!”, cosa que explica el nom.
La ciutat té vies molt antigues, com el carrer de Carretes, de Ciutat Vella, que ja apareix esmentat en un document del 1383 com el camí que unia el monestir de Sant Pau amb el carrer Pedró. L’etimologia al·ludeix als vehicles que hi transitaven llavors i que pagaven unes taxes o unes altres en funció de la mida per rescabalar la municipalitat dels danys que les rodes causaven a l’empedrat. Avui ja no hi circulen carros ni carretes, i l’asfalt ha substituït les pedres, però el carrer es diu igual que fa 634 anys.
Un total d’onze vies amb molta menys història no poden dir el mateix. “La voluntat de rebaixar la càrrega simbòlica de la monarquia en el nomenclàtor”, com admet l’Ajuntament, ha impulsat alguns canvis. I d’altres, la llei de Memòria Històrica i les campanyes veïnals i populars. El carrer de l’Aviador Franco, a SantsMontjuïc, es va aprovar el 1927 per la gesta del Plus Ultra, un vol des de Huelva fins a Buenos Aires, però avui no es pot oblidar que el germà del general Francisco Franco es va afegir als sublevats i va morir en un accident aeri quan anava a bombardejar Barcelona (o València, segons els historiadors). Aquest carrer serà rebatejat, però el canvi encara està en procés de tramitació. Quan l’expedient conclogui es dirà José Aranguren, en honor d’un general de la Guàrdia Civil afusellat per haver-se mantingut fidel a la República. Per cert, com el general Domènec Batet, que no té placa: el carrer Batet d’Horta-Guinardó fa referència a Amàlia Batet i Gil, l’únic mèrit de la qual era tenir uns terrenys a la zona.
Els expedients d’altres carrers ja han estat aprovats, però ara per ara no s’han inaugurat, com el de Pepe Rubianes, que donarà un nou nom al carrer que encara avui es diu Almirall Cervera, a la Barceloneta. A més de les 11 variacions que ha experimentat o experimentarà la llista de carrers tard o d’hora, ja hi ha dues sol·licituds en llista d’espera, tot i que ni tan sols s’han començat a tramitar els expedients: la plaça d’Antonio López, que va fonamentar la seva immensa fortuna amb el tràfic d’esclaus a Cuba, i el passeig Joan de Borbó, que l’associació de veïns ha demanat de reanomenar. Encara no està clar quins noms podrien rebre aquests racons, malgrat que en el cas d’Antonio López se n’ha proposat algun que al·ludeixi a la riquesa multicultural i ètnica d’Amèrica. L’Ajuntament admet que també ha rebut peticions per homenatjar Kubala i Cruyff.
El problema, diu el govern municipal, és que “no hi ha nous carrers per batejar”. Això explica que personatges tan importants per a la cultura com Mercè Rodoreda s’hagin de conformar amb gairebé una pista forestal, entre el monestir de Sant Maties i la carretera de les Aigües. Al menysteniment que suposa no tenir res millor per a una escriptora cabdal del segle XX s’hi afegeix el fet que les dones són les grans oblidades de la llista de carrers.
Per exemple, el carrer d’una de les més grans personalitats de la ciència, el de Marie Curie, a Nou Barris, només la recorda com a “física i química”, i no com la primera i única dona del món amb dos premis Nobel. La ponència del nomenclàtor, la comissió municipal que estudia les propostes de nom de les vies públiques de Barcelona, intenta suplir aquests buits amb l’assessorament dels integrants del Programa Municipal per a les Dones, que promouen la presència femenina a la llista de carrers.
Els canvis de nom gairebé no causen maldecaps al servei de Correus i de les principals empreses de missatgeria, que tampoc no tenen gaires dificultats perquè les últimes variacions han afectat jardins i, fins i tot, un espigó (el de la Mar Bella, que passarà a ser el d’Antoni Gutiérrez Díaz, el Guti, un històric dirigent comunista). Veïns de la nova plaça de la República (abans plaça Llucmajor), una de les principals vies rebatejades aquest any i on sí que viuen moltes persones, expliquen que reben la correspondència i les trameses d’internet sense cap mena d’incidència.
Els serveis de repartiment estan en contacte permanent amb l’Ajuntament per avançar-se als canvis de denominació dels carrers. Quan n’hi ha un, actualitzen el programa informàtic que organitza les rutes dels treballadors i, en el cas de Correus, “també s’avisa el districte corresponent perquè els carters en prenguin nota”, explica un portaveu. Un empleat de Correus, José Expósito González, fill i net de carters, va publicar el 2003 el llibre La saga de los Expósito en Correos de Barcelona,
1929-1985. L’obra inclou anècdotes delicioses, com la que explica que durant la República el carrer de Sant Josep de la Muntanya va passar a ser conegut popularment
com el de Pepe l’excursionista .I tot i així les cartes hi arribaven.