Llum per a la justícia
Les ciutats frontereres coneixen la pitjor de les guerres. De vegades són bombardejades i arrasades. Però de vegades, passat un temps, reben un tracte millor del seu conquistador. Una cosa així li va passar a Estrasburg quan Alsàcia i Lorena van ser annexionades per Alemanya després de la victòria en la guerra francoprussiana del 1870. El II Reich va construir llavors la Neustadt, i va sembrar Estrasburg d’esplèndids edificis oficials o residencials, sovint de tall neoclàssic.
Un d’aquests edificis va ser el Palau de Justícia, firmat per l’arquitecte danès Skjold Neckelmann, construcció sòlida amb una façana principal que recorda a una escala més petita la del Reichstag berlinès. Però, transcorregut un segle llarg des que es va construir, fins i tot un edifici d’aquesta prestància va necessitar una reforma important, per atendre més usuaris i adequar-se a la normativa vigent. El despatx barceloní Garcés-De Seta-Bonet va ser el guanyador del concurs per a la reforma esmentada, i va treballar durant tres anys amb un objectiu que semblava impossible: augmentar un 60% la superfície operativa de l’edifici sense tocar les quatre façanes ni aixecar un annex al costat. El “miracle” es va obrar gràcies a dues idees. La primera va ser aprofitar l’ampli pati central al voltant del qual es disposava el palau per construir un altre palau. La segona, rematar-los tots dos amb una nova coberta amb una geometria que és contemporània –evoca les claraboies ronchampianes– i sintonitza amb les línies de les teulades afilades d’Estrasburg, malgrat que en aquest cas el revestiment és d’acer inoxidable i no de zinc o coure. Aquesta coberta recula per deixar un agradable passeig perimetral, i reinterpreta mitjançant claraboies, zenitals o laterals, la idea de mansarda, de manera que inunda de llum l’interior i li dona una nova vida. També s’ha portat llum i transparència a successives estances –el preciós saló dels passos perduts, el pati (reduït) i les façanes del palau interior–, així que s’ha rellevat la foscor que de vegades dona un aire de mausoleu a vells edificis monumentals.
Aquesta intel·ligent reforma té una virtut principal: introdueix de manera discreta, però no carca, la modernitat en un Reforma del Palau de Justícia
Arquitectes: Jordi Garcés, Daria de Seta i Anna Bonet, amb SVC Arquitectes
Ubicació: 1, Quai Finkmatt. Estrasburg,
França edifici venerable, mentre el restaura, el realça i n’optimitza la funcionalitat. Això vol dir que Garcés-De Seta-Bonet, en col·laboració amb un altre despatx barceloní, SVC, van optar per respectar totes les façanes originals, però no van dubtar a fer enderrocar una planta que s’havia afegit a l’edifici ni a reduir la superfície del pati ni a enderrocar unes historiades sales d’audiència. Ho van fer amb èxit, perquè prèviament van saber identificar les xacres del vell edifici, i les van convertir en oportunitats i en van treure el millor partit possible. Tot això, per a més glòria d’Europa perquè, com subratlla un dels seus usuaris, “vet aquí un edifici francès, de factura danesa, promogut per Alemanya i rehabilitat per espanyols”.