Un hivern diferent
El Barça, centrat en el fitxatge d’un migcampista, és instat per Mascherano a buscar també un central
No existeix cap secretari tècnic partidari d’utilitzar la finestra del mercat d’hivern. Fer-ho equival a reconèixer una planificació incompleta o a reaccionar d’urgència per suplir la plaça d’un jugador clau afectat per una greu lesió. El FC Barcelona s’ha obligat, aquesta vegada, a actuar quan l’1 de gener es reobrin les portes del basar futbolístic. Des de fa mesos es considera vital dins del club reforçar-se amb el fitxatge d’un migcampista de característiques ofensives. El nom del principal candidat no és cap secret. Es tracta del brasiler del Liverpool Philippe Coutinho. La directiva, a requeriment dels que hi entenen en qüestions tècniques, tornarà a intentar la seva adquisició. De fet, es tractaria de segellar la feina començada l’estiu passat i inacabada no pas per la negativa del futbolista (que va sol·licitar la baixa mitjançant el transfer request), sinó per la resistència de la gerència del Liverpool a traspassar-lo.
En aquest objectiu estava centrada l’entitat blaugrana quan Javier Mascherano va obrir un nou front. L’argentí, abans de la lesió de Samuel Umtiti, va sol·licitar la seva sortida al·legant poc protagonisme, necessitat d’arribar al Mundial amb més ritme de competició, i va acompanyar el seu llistat de raons amb una oferta marejant de l’emergent (econòmicament) futbol xinès. La posició de Mascherano està fent dubtar la cúpula directiva, sincronitzada, en aquest assumpte, amb l’entrenador Ernesto Valverde, per raons òbvies. D’una banda, no vol tractar el central de qualsevol manera, considerat com és un dels integrants de l’època daurada del primer equip i un dels seus capitans. De l’altra, tampoc no pot permetre que aquesta empatia vagi en detriment dels seus propis interessos: acceptar-ne la marxa obligaria a cobrir prèviament i obligatòriament el lloc que deixés vacant. I, encara que fos així, no són poques les veus dins el club que consideren una temeritat substituir un central veterà i fiable, per molt que estigui en la fase crepuscular de la seva carrera (té 33 anys), a canvi d’un altre necessàriament jove (Vermaelen i Piqué també sobrepassen la trentena) i sense experiència en l’elit. El colombià Yerry Mina, per exemple, podria aterrar al Camp Nou aquest mes de gener
Substituir un defensa veterà i fiable per un altre de jove i per adaptar genera molts dubtes
abans del previst a canvi de 9 milions d’euros, però ningú no pot garantir que el seu rendiment sigui immediat.
Es dona la circumstància, respecte la planificació de la demarcació de central, que l’estiu passat el fitxatge d’Iñigo Martínez, jugador de la Reial Societat de 26 anys, va estar a punt de tancar-se, però la negociació directa entre els presidents dels dos clubs, Bartomeu i Aperribay, va ser avortada, segons la tesi dominant, precisament per no incomodar Mascherano. El president Bartomeu i l’argentí sempre es van avenir. Va ser el mandatari, llavors com a vicepresident esportiu, qui va treure el jugador del Liverpool l’any 2010 a canvi de 24 milions d’euros. Pep Guardiola el va reinventar després com a central, relegat per un Busquets intocable com a migcentre.
A Bartomeu, secundat ara en les operacions pel director general, Òscar Grau, i pel mànager esportiu, Pep Segura (Raül Sanllehí ja és nou empleat de l’Arsenal), li torna a tocar trucar a la porta del club red. Tanmateix, ara, la propietat, en mans americanes, és més difícil de vèncer. Les alternatives a Coutinho són variades. El mitjapunta Mesut Özil (29) sortiria molt més barat (es parla de 20 milions d’euros), però existeix un cert pànic a un nou cas Arda Turan; Arthur (21), promesa del Gremio de Porto Alegre, acaba de rebre la visita al Brasil del secretari tècnic, Robert Fernández, i finalment trobem l’alemany Goretzka, un futbolista a qui el Schaklke 04 se li ha quedat petit.