Un mercat poc utilitzat i sense sort

El Barça no és un assidu al mercat d’hivern. Hi sol recórrer per trobar pedaços momentanis, ja sigui per lesions, per falta de resultats o per la insistència del tècnic de torn, com va passar amb Van Gaal i Bogarde (1998) o els bessons De Boer (1999). Tot i que no van poder ser inscrits fins l’1 de gener del 2016 per la sanció FIFA, ni Aleix Vidal ni Arda Turan no poden ser considerats productes del mercat d’hivern, ja que la seva contractació va tenir lloc els mesos de juny i juliol del 2015, respectivament. De fet, el Barça fa set anys que no acudeix a la finestra d’hivern per millorar la seva plantilla. Va ser la temporada 2010-11, quan va incorporar Afellay per 3 milions malgrat que sis mesos després acabava contracte amb el PSV. Abans de l’holandès el club ja havia estat tres anys sense fitxar. Aleshores va ser fruit de la lesió de Jorquera amb la selecció catalana: va arribar Pinto, que, de tots, va acabar sent el més longeu. El porter gadità es va quedar sis temporades i mitja i va jugar 88 partits (46 de Copa). La temporada 2004-05 es coneix com la dels creuats, ja que Motta, Edmílson, Gabri i Larsson es van trencar el genoll. Per cobrir el seu forat es va aconseguir la cessió d’Albertini (Milan) i es van pagar 6 milions a River per Maxi López, tots dos amb poc recorregut. En canvi, a Davids se’l té com el prototip de fitxatge de mercat d’hivern: l’holandès va rendir des del primer minut que va aterrar el 2004. Un any abans, Sorín tampoc no havia funcionat. /