‘Cristiano good, Messi better’
Un Cristiano Ronaldo més relaxat i cavallerós que mai va rebre la seva cinquena Pilota d’Or dijous al vespre a París. En comptes de celebrarho amb aquell “suuuh!” marca de fàbrica amb què ens delecta després de cada gol, va tenir un record pels companys. També va tenir un detall amb Messi, però, pel simple fet de reconèixer obertament la lluita que, a la llarga, els ha acabat agermanant: “Espero jugar al màxim nivell durant uns anys més i mantenir la batalla amb ell. Veurem qui és el millor”. Sí, aquesta última frase i la convicció interna que revela descol·loca a tots els que sabem qui és el millor. Com pot creure Ronaldo –pensem els fans de Messi– que aquesta partida segueix en peu? Per nosaltres ja fa temps que és una qüestió resolta. Ara bé, segurament és en la tensió d’aquesta disputa, en el fet de mantenir-la oberta, que podem trobar una explicació de l’altíssim rendiment que segueixen oferint, tants anys després, aquests dos futbolistes extraordinaris. De quins reptes s’alimenten els grans talents?A partir de què o de quan es dona per satisfet un campió?
A l’interessantíssim George Best: all by himself (2016), un documental de Daniel Gordon sobre el mític davanter irlandès del Manchester United, s’apunten diverses respostes a aquestes qüestions. Després del tràgic accident d’avió que l’any 1958 va matar la pràctica totalitat del primer equip, George Best es va convertir en un símbol d’esperança per a l’afició dels Red Devils, que havien tingut la primera Copa d’Europa a tocar. L’afany de Matt Busby, l’entrenador que va sobreviure de miracle a la tragèdia i que li va fer de segon pare, però també la lògica èpica del relat i, sobretot, el carisma, entremaliat i genial, del jove talent, guapo com Elvis Presley i pentinat com un beatle, explicarien l’èxit europeu deu anys després de la tragèdia. D’acord amb els testimonis del film, entenem que és a partir d’aquest moment de catarsi col·lectiva, de somni complert, que la pulsió autodestructiva de Best es va anar imposant als altres reptes.
Del geni de Belfast sempre en recordo una anècdota no recollida al documental que ell mateix explicava i que dona a entendre molt bé l’abisme que hi pot haver entre les diferents maneres que tenim d’entendre l’èxit o el fracàs. El matí abans d’un partit important del Manchester United, un aficionat que feia de grum en un luxós hotel de la ciutat el va reconèixer quan va obrir, mig nu, la porta de la suite on havia passat la nit. El terra era ple d’ampolles de xampany i de bitllets perquè la nit anterior havia tingut sort al casino, i al llit l’esperava una dona espectacular. El grum, però, no va poder estar-se de preguntar-li què estava fent amb la seva vida.
Com pot creure Ronaldo –pensem els fans de Messi– que aquesta partida segueix en peu? Per nosaltres ja fa temps que és una qüestió resolta