“En aquest equip no hi ha cap idiota”
Aron Pálmarsson, jugador del Barça Lassa d’handbol
Les seves mans són com pedres, enganxoses encara per la resina de l’últim entrenament, i malgrat l’aire viking dels seus imponents 1,93 m i 100 kg, Aron Pálmarsson (Hafnarfjördur, Islàndia, 1990) desprèn afabilitat, calidesa i honradesa. La mateixa amb què admet que encara no està en el millor moment. Fa un mes i vuit dies que va aterrar al Barça com el desitjat , un dels millors centrals del món per qui van pagar prop d’un milió d’euros. Com demostra a la pista i a la conversa que mantenia ahir amb
La Vanguardia abans de rebre avui l’Anaitasuna (17 h), l’islandès es desviu per agradar a l’afició i oferir la seva millor versió a l’equip.
Com va la vida a Barcelona?
Realment bé. Soc amb la meva família, fent els últims retocs a la casa, molt feliç. Residim a Castelldefels perquè volia viure en una casa, la vaig buscar a Barcelona, però allà estic molt tranquil, a prop de la ciutat, i amb Jícha i Ristovski de veïns... La ciutat no la conec gaire, no he tingut temps, però espero descobrir-la quan torni de l’Europeu.
Que la seva primera filla nasqués a Barcelona (el 7 de novembre) i no a Islàndia és senyal de voler arrelar aquí...
Sí, de fet, va ser elecció de la meva xicota (la cantant i actriu Ágústa Eva Erlendsdóttir), que va decidir venir amb mi (des d’Islàndia), no esperar als últims dies, ja que estava de 36 setmanes. Estic molt content per això, per tenir-la aquí i per tenir una nena catalana.
Que es diu...
Encara no ho hem decidit. A Islàndia tens 6 mesos per pensar-t’ho. Ho sabrem aviat. De moment, al passaport hi diu Girl (nena) i el cognom Aronsdóttir (filla d’Aron). Estem veient algun nom en català...
L’adaptació a Barcelona està sent més fàcil que a l’equip?
Òbviament, adaptar-se a l’equip requereix temps. Vaig estar cinc mesos sense jugar a handbol, des de juny. Em vaig entrenar bé. Però gairebé he hagut d’aprendre a jugar de nou... Quan arribes a un equip com aquest necessites tenir ritme, són noves tàctiques, nous jugadors que no coneixia, l’estil...
Què li està resultant més complicat per adaptar-se?
No és un problema adaptar-se als sistemes tàctics. El més complicat és el ritme, adaptar-se als altres jugadors, conèixer cada company al 100%. Soc un playmaker (el central, un organitzador) i he de saber quines són les millors qualitats de cada jugador. Això exigeix temps, s’adquireix amb cada entrenament i amb cada partit.
Quan es veurà la veritable cara de Pálmarsson?
Després de l’Europeu (al febrer).
I què en podrem esperar?
Hi aportaré el 100%, com he fet sempre, quan tingui el ritme, conegui els companys i ells també em coneguin a mi. Espero per l’equip i per mi que arribem a la final four ;i que després de l’Europeu juguem molt millor.
Com el va acollir l’equip?
Molt bé, tothom és molt amable i està disposat a ajudar-me. No hi ha cap idiota al grup, és impressionant. Acostumes a trobar-te algun idiota a cada grup de gent, però aquí no n’hi ha cap. És un gran grup.
No... Bé, sí. Alguns em diuen Messi. Perquè de jove vaig jugar a futbol i Leo és el millor.
En un mes ha pogut veure com és aquest club singular. Què l’ha impressionat més?
Sabia que el Barça era un club enorme abans de venir. No puc descriure’l: el que més em sorprèn és com et sents part d’aquest club, sents com és de gran. Ho veus des de fora i dius: ‘Uau, és un club molt gran’. Però quan ets dins, formes part de l’equip i veus l’organització, te’n sents orgullós, sents l’orgull de portar aquest escut al pit. És impressionant. És un sentiment increïble: cada dia que vinc fins al Palau Blaugrana i em poso aquesta samarreta és una sensació indescriptible.
Parlem de la marxa de l’equip: a la Champions porten 2 empats i 3 derrotes; a la Lliga, dimecres van perdre el primer punt després de 133 victòries seguides. Què està passant? No és gaire normal.
Normal o no, les coses no ens estan sortint. No estem fent res diferent en els entrenaments per perdre punts a la Champions o a la Lliga. En els partits en què hem perdut punts, el porter rival va salvar 20 pilotes. Per què passa això? O que una nit fem tots els llançaments malament només està als nostres caps. És només una fase que li passa a tots els equips, cada any. I aquesta ratxa és una mica més baixa del que voldríem. Hem perdut punts, però no té res a veure amb la tàctica o els entrenaments; és dur, però sabem que el problema és al cap. No és preocupant. Millor ara que a l’abril.
En la seva presentació va dir que venia a guanyar la Champions. Continua pensant que aquest any poden guanyar-la?
Sí, i tant. Som al desembre. No és a la nostra mà quedar primers de grup per evitar els vuitens de final, però no importa. El més important és aconseguir una bona posició, i en l’encreuament no temem ningú, perquè som un club enorme, un equip fantàstic. Estant en aquest club no em preocupa quin rival em toqui per arribar a la final four.
En la seva estrena va viure la reivindicació del Palau Blaugrana demanant llibertat per als presos polítics. Quina opinió té de la situació política a Catalunya, pel que ha pogut conèixer?
Cap, realment. Llegeixo els diaris i, esclar, és una situació difícil, però no en tinc una opinió formada. Ni ho comento amb els companys. Recordo el meu primer partit al palau, contra el Zagreb. Va ser sorprenent. No sabia què passava. Li vaig preguntar a Ariño a la banqueta. “Què collons passa?” Cinc minuts en silenci... Era una sorpresa per a mi? Gràcies! Ah, és política... Si la gent necessita fer-ho, endavant.
“Després de l’Europeu es veurà la meva cara real; el més difícil per adaptar-me és la falta de ritme” “És només una mala ratxa; és dur, però sabem que el problema és al cap, no és preocupant”