Basilea culmina la reforma bancària deu anys després de la crisi financera
L’FMI, la Comissió i el BCE celebren el nou marc i en demanen l’aplicació
ACCIÓ I REACCIÓ Després de la crisi de les hipoteques porqueria es va veure la necessitat de canviar les normes
DEU ANYS DE FEINA
L’acord final arriba molt tard, però en teoria a temps d’evitar una altra gran crisi
Deu anys, una eternitat. Dijous passat es van culminar les últimes reformes pendents de Basilea III per dotar de més fortalesa la banca i prevenir futures crisis financeres, com la patida no fa gaire temps. Ahir, tant el Fons Monetari Internacional (FMI), com representants de la Comissió Europea i el Banc Central Europeu (BCE) es van felicitar del colofó a la nova regulació i van apressar-ne la implementació. Amb l’esperança acostumada en aquests casos.
El trajecte d’aquesta nova tacada normativa ha estat llarg i té els seus orígens el desembre del 2007, quan van sonar les primeres veus per impulsar el debat sobre una nova regulació internacional. En aquell moment ja havia esclatat la crisi de les hipoteques porqueria als Estats Units però la pandèmia de la desconfiança en un sistema financer amb els peus de fang i el ventre inflat pels actius tòxics encara no havia causat estralls als bancs de Nova York, Londres, Amsterdam, París, Zuric ni, per descomptat, Madrid, Barcelona i totes les ciutats on hi havia caixes d’estalvis. Això arribaria poc després –a partir del setembre del 2008–, quan es va deixar caure el gegant de la banca d’inversió Lehman Brothers i els bancs centrals van haver de sortir al rescat amb bilions d’euros, dòlars, iens... Res no va poder evitar la gran recessió, encara que sí el col·lapse total o el final abrupte del capitalisme gràcies a les respectives màquines d’imprimir bitllets.
Aquells mateixos bancs centrals que ahir estaven tan satisfets havien fracassat estrepitosament en els dos primers intents d’establir una arquitectura de gestió financera global empresos el 1988 i el 2004. Els acords del Comitè de Basilea –on es reunien els governadors, a l’empara del Banc Internacional de Pagaments– van fixar criteris clau com els requisits mínims de capital o la forma d’avaluar determinats riscos. Però els seus intents de posar ordre a la selva financera van fallar. I ho van fer amb estrèpit.
La gran banca europea i dels Estats Units, com la japonesa, la canadenca i la dels països emernancera gents, se n’hauria anat literalment en orris sense les ingents injeccions de capital i de liquiditat dels bancs centrals del 2008 i el 2009 i els anys següents. El retret moral de l’esdevingut –simultani al patiment dels més febles i vulnerables, que són els que pateixen de debò les crisis– va obligar a regular per lligar curt la banca.
Basilea III pretén no repetir errors amb les entitats financeres. Segons l’FMI, “proporciona una seguretat més gran de que els riscos clau als quals va estar exposat el sistema bancari en la crisi fi-
estan sent abordats adequadament”. El fons va animar a “actuar ràpidament per implantar aquestes reformes de manera oportuna i de manera consistent”, en línia amb les declaracions del vicepresident d’Estabilitat Financera, Serveis Financers i Unió de Mercats de Capital de la UE, Valdis Dombrovskis, que va considerar “essencial” que totes les jurisdiccions importants “implementin tots els elements d’aquest acord”. Finalment, Mario Draghi, president del BCE, va dir que les noves normes “reforçaran el marc de capital i milloraran la confiança en els sistemes bancaris”.
Basilea III ajudarà a avaluar els riscos que tenen els bancs a les seves carteres de crèdit i la capacitat d’assumir pèrdues per part de les entitats si les coses es torcen. Les reformes ratificades per l’òrgan de vigilància del Comitè de Basilea inclouen la revisió del mètode per al risc de crèdit, un mètode estàndard revisat per al risc operacional, revisions del càlcul del coeficient de palanquejament i un matalàs del coeficient de palanquejament per a bancs d’importància sistèmica mundial, entre altres mesures.