“El deliberat xou de Trump ens distreu de l’essencial”
Tinc 47 anys. Soc canadenca. Visc a Toronto. Casada, tinc un fill, Toma (5). Hem de passar d’una visió extractiva del món a una visió regeneradora a tots els nivells: com ens tractem entre nosaltres i al planeta. Vinc d’una família jueva, no soc religiosa
Aquè diu que sí? A un sistema econòmic i social que permeti que tothom visqui de forma digna dins dels límits que pot assumir el planeta.
Això que sembla lògic s’ha convertit en utòpic.
Certament, amb el sistema polític actual ho sembla. Però estem en un moment polític molt fluid i mal·leable, i hi ha noves formacions progressistes que estan aconseguint incloure a l’agenda idees transformadores que fa uns anys no es podien ni esmentar.
L’extrema dreta també triomfa, és organitzada i té diners i poder.
La campanya de Bernie Sanders va néixer amb joves que van sorgir del moviment Okupar Wall Street i van aconseguir 13 milions de vots en 23 estats a les primàries. Bernie Sanders és el polític més popular dels EUA. La contracultura està aprenent a organitzar-se.
Ja hem passat un any amb Trump. Quin és el seu retrat més original?
Veig Trump com un art distòpic que s’ha convertit en realitat. De la mateixa manera que una mala pel·lícula de ciència-ficció exagera el pitjor del nostre món, Trump és
una versió exagerada del pitjor de la cultura.
Cultura?
Sí, l’addicció als mitjans socials, és a dir a períodes d’atenció molt curts; l’insult constant, la falta de curiositat; una lògica basada en el domini contra les dones, els negres i la terra; i l’adoració a la riquesa.
Una caricatura de l’Ànec Donald.
No és una cosa que afecti tan sols els EUA, tots estem immersos en aquesta cultura global i Trump n’és una advertència. Ell mateix va dir als vuitanta: “El xou soc jo i esgoto les entrades allà on vaig”. Trump és un showman i està fent un espectacle per distreure’ns de l’essencial.
Qui mou els fils?
La gent que es beneficia més del xou de Trump són les multinacionals i persones avorrides del seu Govern que no volen l’atenció dels mitjans i que de manera sigil·losa i metòdica estan aplicant la seva llista de desitjos polítics.
De qui estem parlant?
Del sector bancari: cinc exdirectius de Goldman Sachs estan en el seu Govern, i l’advocat que dirigia la Comissió de Seguretat i Intercanvi, l’òrgan que controla el mercat financer. Ells han desmantellat les normatives que s’havien aplicat després del 2008, i ho han fet sense passar pel Congrés.
Els ciutadans, els votants, ho permeten. Ho fan de manera silenciosa. I les empreses de combustibles fòssils no han tingut mai un panorama millor. Es van desfent de les regulacions que protegeixen la salut i la seguretat.
Europa sembla que també s’hi apunta...
Trump, quan viatja, és com un representant d’armament. Va de país en país i els fa comprar milions d’armes. Ho va fer al Japó, Corea del Sud, Europa, l’Aràbia Saudita...
Els pobles que viuen del carbó n’estan encantats. Hi ha una falta de consciència?
Trump insisteix en la necessitat d’aquests llocs de treball, està adreçant-se a persones que estan molt enfadades. Cal aplicar un programa polític diferent que ofereixi llocs de treball reals i un pla per protegir les persones des del punt de vista sanitari.
I educació, i habitatge. Qui ho paga?
El problema és que els demòcrates es dediquen a atacar Trump sense oferir un discurs propi. El més escandalós de l’elecció del 2016 és que 90 milions de nord-americans no van votar perquè no sabien qui votar.
Ara com ara no sembla possible recuperar l’Estat de benestar.
Avui hi ha una riquesa privada que no s’havia vist mai. Les empreses més riques de la història del món estan enviant tones de dòlars als paradisos fiscals. És necessària la cooperació internacional per posar-hi fi. La crisi d’austeritat descrita com a crisi manufacturera està dissenyada i planificada.
El capitalisme fonamentalista vol tornar al segle XIX, instaurar la plutocràcia?
Sí, la seva agenda és transparent, estan aniquilant els èxits socials aconseguits pels treballadors i les polítiques de redistribució.
Però necessita consumidors.
Només pensen en trimestres. Trump és un comercial, un venedor que viu del xoc: es baralla amb els famosos de Hollywood, amenaça Corea del Nord d’aniquilar-los..., crea aquest caos constant que distreu del cop d’Estat de les multinacionals.
Diversos directors generals van marcar distància amb ell.
Juguen un doble joc. Les polítiques de desregulació i de retallades els convenen, les xifres de la borsa ho indiquen clarament.
A quin món creu que ens aboquem?
El nostre sistema ens encamina a l’enfonsament econòmic en el qual els rics es protegiran en enclavaments privats i militaritzats. Ho he vist a Nova Orleans després del Katrina ,ho veig a Bagdad, en zones de Johannesburg...
On és la clau del canvi?
En deixar de pensar en compartiments separats: el medi ambient d’una banda, els drets humans d’una altra, la justícia econòmica, la feina... Hi ha molt de compromís polític en la societat, però està compartimentat. Necessitem solucions globals, per exemple en la lluita contra la contaminació crear llocs de treball verds ben remunerats.