Una passió nacional pels rellotges

Sempre m’han sorprès els suplements que els grans diaris italians dediquen completament al món dels rellotges. L’esforç editorial i l’interès publicitari denoten que es tracta d’una veritable passió nacional, una prova més d’aquell gust pel luxe entès com a elegància, com a artesania d’alta qualitat, pel producte ben fet que desprèn una aura noble i fora del temps. El 16 de novembre passat, el Corriere della Sera y La Repubblica van publicar sengles quaderns amb el mateix títol: “Orologi”. El primer tenia 72 pàgines. El segon en tenia 48. En total, doncs, 120 pàgines sobre rellotges, entre informació i anuncis. Una delícia per als amants d’aquests artefactes que, a més d’útils, s’han convertit en l’objecte de regal per excel·lència i per a qualsevol ocasió. Et pots assabentar, per exemple, que el príncep Guillem d’ Anglaterra, en el seu tercer aniversari de casament, va regalar a la seva dona, Caterina, un Ballon Bleu, de Cartier, que costava la mòdica suma de 5.000 euros. Això sí, Guillem hi va fer encastar un safir de l’anell de compromís de la seva mare, lady Diana. El mostrari de rellotges dels dos diaris desperta el desig –o l’enveja– del lector. Hi figuren des d’un Chopard de maragdes que se’n va a 291.760 euros fins a models assequibles que no arriben als 100 euros. Algunes marques no exhibeixen el preu. Es fabriquen segons el gust del comprador, amb més o menys pedres precioses, i poden costar tant com un iot.