La xinesa més coneguda d’Espanya gràcies a la televisió
VEURE ELS FUTBOLISTES ESPANYOLS COM PLORAVEN QUAN VAN CAURE ELIMINATS “INJUSTAMENT” AL MUNDIAL DEL JAPÓ I COREA DEL SUD VA SER LA CLAU PERQUÈ AQUESTA JOVE DE 29 ANYS DECIDÍS COMPLIR EL SEU SOMNI I VENIR A ESPANYA
Matrimonis entre cadàvers de persones que van morir sense haver-se casat amb l’objectiu que no tornin per molestar, un servei contra embussos que consisteix en dos motoristes que s’acosten a qui sol·licita el servei, un es queda amb el cotxe i l’altre s’emporta amb moto la persona encallada cap al seu destí, o el sorteig en què han de participar els que volen comprar un cotxe en algunes ciutats xineses. Aquestes són algunes de les moltes curiositats que Yibing Cao, la jove col·laboradora xinesa de l’exitós programa de Pablo Motos El hormiguero (Antena 3) ha anat explicant als espectadors des del seu debut el gener passat.
Sota unes grans ulleres de pasta i un serrell espès, Yibing s’ha guanyat ràpidament l’audiència amb la seva gran naturalitat, una barreja de simpatia i timidesa. La seva comesa és donar a conèixer algunes de les curiositats més estranyes del món, especialment de la Xina, on va néixer fa 29 anys a la ciutat de Qinhuangdao, a 300 quilòmetres a l’est de Pequín.
Yibing confessa que sempre havia somiat venir a Espanya, on va arribar fa set anys. El futbol va tenir molt a veure amb aquella decisió. “El 2002 vaig veure per televisió el Mundial de futbol que es va celebrar a Corea del Sud i el Japó i em vaig emocionar quan la selecció espanyola va quedar injustament eliminada precisament davant Corea del Sud. Jo pensava que els espanyols sempre estaven molt alegres i em va sorprendre veure els jugadors com ploraven al camp. És una imatge que no oblidaré mai”, relata.
Yibing va aprendre castellà quan estudiava Turisme i Comerç Internacional en una universitat de la Xina i assegura que el que més li ha costat és adaptar-se “al parlar tan ràpid d’aquí”. Quan es va traslladar a Madrid no va trigar a matricular-se en un curs d’interpretació i per tenir alguna experiència es va apuntar a una agència de figuració. Amb una amiga es va presentar amb èxit a un càsting d’El hormiguero per participar en el joc del “telèfon espatllat”, que consisteix que diverses persones en fila intenten transmetre una frase d’un extrem a l’altre sense desvirtuar-la. En aquella ocasió, òbviament, l’expressió que s’havia de transmetre estava formulada en xinès. La seva presència al programa devia deixar empremta perquè un any més tard Yibing s’hi incorporava com a col·laboradora fixa amb periodicitat setmanal.
Quines diferències ha trobat entre la cultura xinesa i l’espanyola? “Si parlo de les diferències sempre seran molt generals. Per mi, la gran diferència és a nivell personal. Quan jo vivia a la Xina, tenia tota la família i els amics a sobre, dient-me el que havia de fer. Aquí a Espanya, com que estic sola, ningú no em diu res. Estic molt més tranquil·la perquè ningú no m’atabala ni em diu que he de buscar nòvio, ni casar-me o tenir fills. Aquí m’estalvio tot això”, explica.
Yibing encara no es considera actriu i per això continua estudiant interpretació per algun dia convence’s que ja ho és. I què més li agradaria de cara al futur? “Mira, aquesta és una altra diferència que he trobat entre Espanya i la Xina. A Madrid he après a viure i a gaudir molt del present. No em plantejo el futur perquè mai se sap què pot passar. Jo no tenia previst treballar a El hormiguero i soc aquí. Va ser una gran sorpresa”.
I com és el seu cap Pablo Motos? “La veritat és que m’agradaria coneixe’l més, però només parlo amb ell durant els assajos perquè sempre està molt embolicat”, confessa mentre reconeix que li dona molta llibertat i que no li diu mai el que ha de fer ni el que no ha de fer. “Sempre m’ha animat perquè no deixi de ser jo mateixa, la qual cosa s’agraeix molt perquè jo no tenia gaire experiència televisiva”, comenta.
De tots els convidats que ha conegut quan han visitat El hormiguero es queda amb el futbolista del Reial Madrid Lucas Vázquez (“és que el futbol m’apassiona”, insisteix). Després de gairebé un any al programa, admet que la gent la comença a reconèixer pel carrer, “encara que jo no surto gaire i quan ho faig, vaig molt de pressa. Però sí, hi ha gent que em saluda i em fa molta il·lusió”, afirma amb el seu somriure tímid.
La jove col·laboradora d’‘El hormiguero’ s’encarrega de donar a conèixer curiositats rares de tot el món “A Madrid he après a viure i a gaudir molt del present; no em plantejo el futur”, confessa