El professor que va guanyar un milió al pòquer
MARTÍ ROCA ES VA PROCLAMAR VENCEDOR D’UN TORNEIG EUROPEU I VA OBTENIR UN PREMI DE 1.115.000 EUROS, DELS QUALS HISENDA ES QUEDA EL 50%
Martí Roca de Torres, als 36 anys, fuig d’estereotips. La seva imatge no enganya. És un professor d’economia aplicat en un institut de Mataró. Casat, pare d’una nena i amb una altra de camí, el pòquer li va canviar la vida. “Vaig començar jugant amb cigrons al Texas Holdem”, recorda, fins que va poder complir el seu somni i “guanyar diners amb les cartes que l’apassionen”. Va arribar al cim el 10 de novembre quan es va proclamar vencedor del torneig europeu més prestigiós, el WSOPE que es va celebrar a la República Txeca, on va aconseguir un premi de més d’un milió d’euros (1.115.207).
Roca va accedir al torneig internacional gairebé per casualitat. Fa cinc anys, coincidint amb el final del contracte com a professor, va decidir deixar les classes per dedicar-se a jugar al pòquer de manera professional. “Ara, amb una filla, no sé si ho hauria fet”, reconeix.
Abans no havia jugat mai a un nivell tan alt, si bé obtenia un bon sou mensual jugant per internet. Aleshores va guanyar un torneig “de diumenge a la tarda” i el premi va ser participar en el gran esdeveniment europeu. Només es va gastar 250 euros al satèl·lit d’una famosa empresa de pòquer en línia i va ser catapultat a la glòria. Del quantiós premi, Hisenda es queda “aproximadament un 50%”, cosa que no troba justa perquè el pòquer professional no es considera una feina. “En canvi, si perdo grans quantitats ningú no em diu res”, lamenta. “És injust. És una activitat de risc no reconeguda”, la qual cosa justifica que “els grans jugadors espanyols hagin marxat a l’estranger”. Però ell es queda. “Renuncio a canvi de poder estar amb la meva família i els meus amics”, assegura. Roca no es planteja el pòquer com un simple joc de taula. “És un joc mental” que mai no deixa d’estudiar, fins a l’extrem de contractar un entrenador personal “amb més nivell que jo”. Admet que la seva formació hi té molt a veure: “Sempre he tingut una ment molt matemàtica i capacitat de concentració”.
El joc de les cinc cartes és la seva vida i així ho va entendre la seva dona. “Em va saber escoltar i entendre els meus arguments, hi ha una raó matemàtica que em permet guanyar, no és una ludopatia, és un esport mental”. Considera que el pòquer “hauria de sortir dels casinos” i estar equiparat a jocs d’habilitat mental com els escacs o el billar. El pòquer sempre és present en la vida d’en Martí Roca. Es lleva a dos quarts de nou per acompanyar la seva filla a l’escola. A dos quarts de deu davant l’ordinador per dedicar dues hores a estudiar. Després juga una hora, descansa i torna a jugar. “Acostumo a jugar fins a sis partides alhora de 100 a 500 euros”. Els diumenges juga algun torneig des de les cinc de la tarda fins a les quatre de la matinada “perquè és quan més jugadors hi ha en línia”.
El futur? La seva capacitat analítica l’impedeix desviar-se del camí fixat. “Seguiré igual, però amb més seguretat econòmica, que em permetrà estar menys pressionat si decideixo entrar en una partida més gran, de mil a cinc mil euros”.
Té fixada a la ment la jugada que el va portar a la glòria. Va ser a la final que va disputar amb un italià. Tenia dos cincs. El seu rival tenia una mà més bona amb un as i una jota. “Teníem el 50% de probabilitats, però a mi em va somriure la fortuna quan va sortir un altre cinc” en una de les set cartes que queden sobre el tapet verd. “Només tenia un 9% de probabilitats”, recorda.
Defuig els tòpics. “No recomano el pòquer si no ets un apassionat”. La gent desconeix la dinàmica que hi ha darrere de les cartes. “Es pensen que soc molt bo o que m’ha tocat la loteria”. Ni una cosa ni l’altra, “un punt mitjà”.
És professor d’economia a Mataró, té 36 anys, està casat i és pare d’una nena