Auge turístic del paisatge de la Guerra Civil
Més de 10.000 persones visiten cada any la Terra Alta per descobrir en el seu paisatge la petjada del final de la guerra
Estiu del 1998. Terra Alta. L’arribada d’autocars és gairebé diària. Que si un grup de francesos, un altre d’alemanys, després un grup austríac, més francesos... Es complien seixanta anys de la batalla de l’Ebre; la més dura, sagnant i decisiva de tota la Guerra Civil. I els qui tornaven als escenaris de la contesa eren brigadistes i els seus descendents. Allò va marcar un punt d’inflexió i es va començar a treballar en el que quatre anys després seria el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (Comebe). El primer dels cinc centres d’interpretació es va inaugurar el 2005. La Terra Alta disposa d’altres exposicions i vint escenaris senyalitzats. Ara el relat del que va ser i va significar la batalla de l’Ebre atreu cada any més de 10.000 visitants en una comarca on amb prou feines hi viuen 12.000 persones. La memòria s’ha convertit en un generador d’activitat econòmica.
“La Terra Alta ha estat pionera, té la xarxa més gran d’espais senyalitzats de la Guerra Civil i en un paisatge bastant inalterat; té molta força explicar què va passar en un terreny que és pràcticament igual, sense polígons ni urbanitzacions...”, destaca Andreu Caralt. Aquest periodista, escriptor i des del 2011 també director del digital www.diarideguerra.com, va crear juntament amb Maite Hernández, antropòloga i màster en globalització, desenvolupament i cooperació, l’empresa Terra Enllà. S’han especialitzat com a guies oferint rutes i experiències que combinen història i enoturisme, senderisme amb gastronomia inspirada en la batalla, o recorreguts en caiac per l’Ebre per explicar els punts per on els soldats van creuar el riu.
Les seves propostes van atreure el 2016 1.500 visitants i aquest any tancaran a l’alça. Terra Enllà és una de les empreses que ha sorgit arran de la posada en marxa de tota aquesta infraestructura cultural al voltant de la memòria històrica. “No tractem la batalla com un fet aïllat, sinó que també expliquem com va afectar el territori i la seva gent i això ens permet sumar més actius”, afegeix Maite Hernández. Terra Enllà col·labora amb altres empreses locals com el Celler Frisach, ubicat a Corbera d’Ebre –el seu Poble Vell bombardejat i abandonat simbolitza l’horror de la guerra–, els vins ecològics de la qual es degusten al mirador de les trinxeres de la cota 402, o el Celler Cal Menescal, el Celler Vins del Tros o el restaurant Miravall de Batea, entre d’altres.
A més del catàleg d’excursions, Terra Enllà també les fa a mida, escriuen històries de vida, fan investigació –Caralt acaba de publicar un llibre sobre la història de la lleva
del biberó-41– i organitzen viatges guiats de memòria (en alguns casos contractats per operadors tu-
rístics) per Catalunya, Aragó i també a diversos països europeus.
“Aquest patrimoni és extraordinari, genera moviment econòmic i turisme i encara té un recorregut molt gran”, manté l’historiador Josep Maria Solé i Sabaté, el primer director científic i actualment assessor del Comebe. Solé i Sabaté afegeix que “la gent de la Terra Alta han estat els primers a preservar sense destruir i el Comebe ha pogut arribar a acords amb totes les institucions”.
En un territori profundament marcat i devastat per aquesta batalla –durant 115 dies es van enfrontar les millors unitats militars de l’exèrcit popular de la república i l’exèrcit franquista, enviat a l’Ebre per repel·lir l’ofensiva republicana– es van projectar cinc centres d’interpretació. “En funció del que es conservava i de la documentació disponible, vam construir un relat per posar en relleu el patrimoni i intentar generar activitat”, explica David Tormo, gerent del Comebe.
El relat havia de ser complementari a l’oferta que llavors ja existia, com el Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre (CEBE), impulsat per un grup d’estudiosos i col·leccionistes de Gandesa interessats per la història i la recuperació i conservació de material documental, bèl·lic i cultural d’entre el 25 de juliol i el 15 de novembre del 1938. Aquest museu, que ha acumulat un fons de més de 1.500 peces, va obrir el juliol del 1998 en un edifici que simbolitza també el pes del passat recent: construït el 1927 per allotjar les escoles de Gandesa, es va convertir en hospital de sang republicà, més tard en hospital franquista i després va acollir de nou l’escola.
El Comebe va optar per un model descentralitzat per tota la comarca i va ubicar a Corbera d’Ebre el museu central: 115 dies, on es recull la memòria de l’enfrontament, des de la preparació de l’ofensiva republicana, el combat i la derrota, per reflexionar sobre la reconciliació amb el passat. Els altres quatre centres s’ubiquen a Vilalba dels Arcs (Soldats a les trinxeres), a Batea (Hospitals de sang), a Pinell de Brai (Veus del front, sobre la premsa i la propaganda) i a la Fatarella
(Internacionals a l’Ebre, que aborda la ràpida internacionalització de la batalla, el pacte de Munic i el desenllaç del conflicte.
A aquests centres s’hi han d’afegir els vint espais històrics senyalitzats: des del Memorial de les Camposines (a la Fatarella), concebut com un monument i homenatge a tots els que van participar en la batalla i que acull l’ossera on es dipositen les restes dels soldats que encara avui en dia apareixen al territori; la cota 705 de la serra de Pàndols, coneguda com la Punta Alta, des d’on es dominen els escenaris dels combats; el Coll del Moro (lloc de comandament del general Franco) o Quatre Camins (on s’ubica el monòlit del Terç de Montserrat).
Integrat per la Generalitat i quinze municipis de la Terra Alta i també de la Ribera d’Ebre, el Comebe disposa d’un pressupost ordinari de 360.000 euros (300.000 els aporta la mateixa Generalitat) per gestionar els cinc centres (tret del de Corbera, la resta obren els caps de setmana per torns), mantenir els vint espais històrics senyalitzats, impulsar noves iniciatives i donar cobertura a altres serveis, com la demanda constant d’informació per part d’estudiants i investigadors, o donar suport a les excavacions que des de diferents universitats i centres d’investigació s’impulsen cada any, especialment durant els mesos d’estiu i que han permès avenços significatius en el terreny històric i científic.
Als vint escenaris senyalitzats aviat se n’incorporaran dos més (els refugis antiaeris de Flix i un mirador a Bot des d’on s’albiren els escenaris de la rereguarda franquista). També d’aquí a unes setmanes es posarà en marxa el primer itinerari circular senyalitzat per a senderistes. “Des del principi hem intentat crear sinergies amb el territori”, diu Tormo. En aquest cas, s’està ultimant la senyalització de dotze quilòmetres que discorren per escenaris significatius de la batalla (com refugis o restes de trinxeres) i que l’Associació Esportiva Cota 705 havia recuperat per la seva Cursa dels Biberons.
“Els espais de la memòria de la batalla de l’Ebre són un recurs més que en molts casos complementen altres activitats de les estades turístiques al territori”, manté Albert Folch, responsable del Patronat de Turisme de las Terres de l’Ebre de la Diputació. La Via Verda, en marxa des del 2000, continua sent l’aposta principal, i també ajuda a fomentar el turisme cultural. Segons les dades del Consell Comarcal, la Terra Alta tenia una trentena d’establiments d’allotjament i restauració als anys noranta i actualment n’hi ha més de 130.
Les activitats puntuals que s’organitzen al voltant de la memòria històrica també contribueixen a animar les xifres. L’Associació Lo Riu, per exemple, que té a la Fatarella una exposició interpretativa del final de la batalla organitza pràcticament cada cap de setmana visites guiades i recorreguts a les fortificacions, moltes ubicades en terrenys privats i també jornades de reconstrucció històrica com la d’aquest estiu sobre l’entrada de les tropes a la Fatarella. “Fem cada vegada més activitats perquè veiem que hi ha interès, tant de bo això arribi a ser com Normandia...”, apunta el president d’aquesta entitat, Àlex Sambró.
NOVES EMPRESES
Terra Enllà ofereix rutes guiades que combinen història amb degustació de vi
EN CREIXEMENT
Als cinc centres d’interpretació i espais senyalitzats s’hi afegirà una ruta senderista