La majoria sobiranista s’allunya i tres llistes pugnen pel triomf

L’independentisme es queda a un o dos escons de la majoria absoluta La llista de Puigdemont s’acosta a ERC i ja només els separen tres punts Esquerra, Ciutadans i Junts per Catalunya es disputen la victòria Cs lidera en vots i els comuns conserven el pa

PUGNA PER SER PRIMERA FORÇA Cs sumaria 31 escons amb el 23% del vot; ERC, 31 o 32, amb el 21%, i JxCat, 30, amb el 18%

BLOCS SENSE MAJORIA

Cs, PSC i PP reunirien 61 escons, i ni tan sols un tripartit d’esquerres i la CUP arribarien als 68

Les expectatives de participació podrien oferir una fotografia electoral inèdita de Catalunya el proper 21 de desembre. Per primera vegada des del 1984, els partits nacionalistes (ara sobiranistes) corren el risc de sumar menys de la meitat dels escons del Parlament. L’últim sondeig de GAD3 per a La

Vanguardia, dut a terme entre els dies 4 i 7 de desembre, ofereix tres conclusions rellevants. La primera, una participació rècord, que podria arribar al 82% de l’electorat; la segona, la probable pèrdua de la majoria absoluta del sobiranisme (amb una forquilla d’escons entre 66 i 67, un o dos per sota dels 68), i la tercera, una atapeïda pugna per la primera plaça entre Ciutadans, Esquerra i un emergent Junts per Catalunya.

Vist en detall, el retrocés del sobiranisme s’explica, sobretot, per la caiguda de la CUP, que perdria la meitat dels seus 10 escons actuals, mentre que els antics socis de Junts pel Sí (ERC i la reformulada llista del PDECat, amb Puigdemont al capdavant) es limitarien a reeditar el vot del 2015: un 39,6% i 62 escons, aleshores, i un 39,7% i 61 o 62 diputats, avui. En conjunt, el vot sobiranista aconseguiria menys del 45% de les paperetes: tres punts per sota que fa dos anys.

El gruix de les pèrdues de la CUP se n’anirien a Esquerra, mentre que els anticapitalistes retindrien poc més de la meitat dels votants de fa dos anys. Tot i això, el més significatiu dins del bloc sobiranista és l’ascensió de JxCat, que duplica el percentatge i el còmput d’escons que el PDECat obtenia ara fa tot just un mes. La virtual fugida cap endavant de Carles Puigdemont i l’amalgama de símbols i emocions que ha associat a la seva figura li ha permès atrapar pràcticament ERC (la distància és de tot just tres punts), el candidat de la qual, encara a la presó, és el líder més ben valorat, si bé no és el presidenciable preferit.

L’altra dada transcendental, més enllà d’una correlació entre els dos blocs que manté els comuns com a eventuals àrbitres del futur Parlament, és l’expectativa que Ciutadans es converteixi en la primera força; si no en escons, sí en vots. Segons el sondeig de GAD3, el grup capdavanter el compon un trio bigarrat en què destaca Cs, amb més del 23% dels vots i fins a 31 escons, seguit d’ERC (21,5% i fins a 32 diputats) i, a curta distància, JxCat, amb més del 18% dels sufragis i 30 escons. Un petit reequilibri entre les dues formacions sobiranistes podria situar Cs com a primera força al Parlament, tot i que també hi ha la possibilitat que la lluita entre ERC i JxCat registri una decantació més accentuada. En aquest sentit, el temps que queda de campanya podria portar els votants sobiranistes indecisos a inclinar-se per la candidatura de Puigdemont, fins al punt de convertir-la en la més votada, encara que les opcions d’Esquerra se sostenen a partir d’uns transvasaments (des de la CUP o els comuns) que amb prou

feines hi ha en el cas del PDECat.

L’escenari electoral registraria, tanmateix, altres canvis amb relació al desenllaç del 2015. Així, la quarta posició l’ocuparia un reforçat PSC (que guanyaria quatre punts i fins a 6 escons), malgrat que les seves opcions de millorar aquest pronòstic s’enfronten a la inèdita fortalesa de Cs. De fet, la candidatura d’Arrimadas continua captant antics votants socialistes, si bé el seu principal calador es troba al PP. Un 45% dels votants populars a les autonòmiques del 2015 ara donarà suport a Cs. Aquest transvasament deixaria els populars amb fins a tres diputats menys.

Un retrocés similar patiria la candidatura de CatComú, que retindria 8 dels 11 escons que va obtenir el 2015. Aquesta xifra atorgaria als comuns una incòmoda clau dins la Cambra, ja que només podria decantar dues majories: amb l’independentisme, si aquest espai suma menys de 68 escons, o amb el constitucionalisme, que podria reunir fins a 61 diputats. Un improbable tripartit d’esquerres (amb ERC i PSC), en canvi, no sumaria més de 62 diputats (i només 67 amb la CUP). Territorialment, Ciutadans s’imposaria a les províncies de Bar- celona i de Tarragona, mentre que ERC i JxCat lluiten per la primera plaça a Girona i a Lleida.

Finalment, la valoració dels líders polítics completa la radiografia electoral, ja que reflecteix, d’alguna manera, les pulsions dels diversos grups de votants. Així, el dirigent polític més ben valorat (tot i que per sota de l’aprovat) és Oriol Junqueras, que supera Puigdemont per tres dècimes gràcies a la seva millor nota entre els votants de la CUP i dels comuns. Després d’ells, Domènech s’imposa per la mínima a Iceta gràcies a la seva molt superior valoració entre els votants sobiranistes. I, finalment, la puntuació d’Arrimadas destaca per dues raons: és similar entre els seus votants (7,7) a la que obtenen Junqueras (7,9) i Puigdemont (7,8) entre els seus i, a més, el 6,8 que obté entre els electors del PP supera el 5,8 que aquests atorguen al seu propi candidat, Xavier García Albiol.