Homenatge de la Simfònica del Liceu a les víctimes del terror.
Flórez, Barenboim... i ahir Pons; el concert a l’ONU va recordar les víctimes del terror
L’orquestra, dirigida per Josep Pons, amb la mezzo Huiling Zhu i el concertino de la formació, va fer ahir a la nit un concert sota la cúpula de Barceló a la seu a Ginebra de l’ONU.
Quan l’art s’alia amb el fet institucional sol causar un impacte que sobrepassa tota lògica. Es demostra cada any quan, en ocasió del Dia dels Drets Humans, la música irromp a la sala XX del Palais des Nations, a Ginebra, i dialoga amb l’enigmàtica cúpula de Miquel Barceló en presència de representants de les Nacions Unides. Ja és un concert per la pau tradicional que no deixa ningú indiferent. Tampoc ahir a la nit. I la Simfònica del Liceu en pot donar fe.
El cos artístic del Gran Teatre, dirigit per Josep Pons, va tocar en homenatge a les víctimes dels atemptats terroristes a Europa, especialment en record dels de la Rambla de Barcelona i Cambrils. Aquesta era la particular creuada d’aquesta quarta edició de l’anomenat Concert pels Drets Humans que organitza la Fundació Onuart i que produeix Mediapro.
Emocionant ho va ser, tant per als músics en escena com per a les siscentes persones que van assistir a l’esdeveniment entre diplomàtics –Kofi Annan entre ells– i representants d’empreses que esponsoritzen Onuart (i que després tenien sopar de gala a l’Hotel Intercontinental de la ciutat suïssa).
Aquest sentit cant per la pau i la convivència començava al migdia amb una roda de premsa –a la qual per primera vegada assistia l’alcalde de Ginebra– que tampoc no va estar exempta de controvèrsia. Tractant-se d’un concert per la pau i l’entesa, no es troba a faltar una menció a la situació entre Catalunya i Espanya?, es preguntava part de la premsa. I alhora, sent aquesta una cita que té en Pau Casals el nexe d’unió entre l’ONU –que el va guardonar i li va demanar de fer el seu himne– i l’orquestra del Liceu, de la qual va ser violoncel·lista durant sis mesos, abans d’emprendre la carrera de solista..., on queda el record de l’“I’m a catalan” que va pronunciar en el discurs del 1971, a l’ONU de Nova York?
PAU CASALS, EL NEXE D’UNIÓ Com a bis va sonar l’himne de les Nacions Unides de Casals, que fou ‘cellista’ al Liceu
A la primera qüestió hi va respondre l’exministre Miguel Ángel Moratinos, avui president d’Onuart, al·legant que el concert ja s’havia plantejat com un homenatge a les víctimes dels atemptats terroristes. Però va aprofitar per desitjar unes eleccions catalanes en un clima de concòrdia i respecte, i va apel·lar a la legalitat i la Constitució com a marc per a la convivència i tolerància, “l’esperit que sempre ha presidit el concert pels drets humans.
Pons, per la seva part, va deixar clar que l’esdeveniment s’explica per si mateix, “és un concert pels drets humans de tot el món”, va recalcar, i va recordar que “Casals va ser un amic de l’ONU precisament perquè era conegut per significarse per la pau, pels drets humans i per la llibertat dels pobles”.
Ahir a la nit, en qualsevol cas, la Simfònica del Liceu jugava a la lliga de la pau. Una lliga que va tenir un dels grans, el tenor Juan Diego Flórez, com a primer convidat, l’any 2014. Una lliga que després va fer seva Daniel Barenboim: el 2015 i el 2016 el mestre argentí va dirigir aquí la West-Eastern Divan, la seva orquestra de joves israelians, palestins i àrabs, i se’n va reservar dues edicions més. Tot i això, sabent que el 2017 tindria les dates ocupades inaugurant la renovada òpera Unter den Linden a Berlín, va llançar una recomanació: crideu Josep Pons i la Simfònica del Liceu.
LA QÜESTIÓ CATALANA
Moratinos diu que el de la convivència i la tolerància és l’esperit de l’esdeveniment
La proposta no queia en sac foradat, ja que el president de la Fundació del Liceu, Joaquim Alemany, ho és al seu torn d’Abertis, una patrocinadora important d’Onuart. Hi havia afinitat. I els atemptats de la Rambla i Cambrils encara bategaven al cor de tothom. Només calia buscar el finançament: el Liceu va aconseguir 100.000 euros de patrocinis (La Caixa, Vueling, Damm, Abertis) i la mateixa Onuart en va aportar 50.000 més per a places d’hotel. Ja només quedava superar les barreres burocràtiques. I de seguretat: n’hi va haver prou amb la imatge dels músics esperant ahir al matí a la virginal neu ginebrina perquè l’ONU els deixés passar a assajar.
La primera sorpresa, més enllà de la xocant obra de Barceló planant sobre els caps, va ser l’acústica. La sala de conferències sonava de tal manera que Pons va pensar, a la prova de so, que el tècnic ja havia sonoritzat. Però no... “És el que té venir d’una sala com la del Liceu, que sona tan eixuta”, assegurava el mestre sense perdre el somriure.
Ja en el concert, la mezzosoprano xinesa Huiling Zhu va obrir foc amb una interpretació de la cèlebre “Ombra mai fu” de l’òpera Serse ,de Händel. Onuart no va voler reconèixer cap gest diplomàtic envers la Xina convidant pel seu compte la cantant. Tampoc no calia, ja que la seva interpretació d’aquest ària reconeixible pel gran públic va justificar-ne la presència. Com va quedar justificada la de la soprano canadenca Erin Wall, amb unes emocionants Quatre últimes cançons de Richard Strauss que van fer oblidar
JOSEP PONS
“El concert s’explica per si mateix, és pels drets humans de tot el món”
que Anna Netrebko havia estat la primera opció –però estava ocupada– i Renée Fleming la segona. Entre les dues intervencions líriques va sonar un Beethoven de lluïment orquestral, una 7a Simfonia en versió rock & roll que va entusiasmar el públic.
El colofó el va posar l’himne de les Nacions Unides en versió orquestral de Pau Casals. Pons el va presentar sense oblidar la menció a la defensa per la llibertat dels pobles que feia el mestre violoncel·lista.
Mediapro retransmetia l’esdeveniment en directe a través del seu canal de YouTube; també el mateix web del Liceu, així com la plataforma 2see d’Eurovisió (internet i ràdio). Més endavant es veurà per TVE i per TV3, i a 40 països als quals Mediapro oferirà el producte.
L’any que ve la celebració tindrà caràcter especial ja que es compleix una dècada de la creació per part de Barceló de la seva cúpula matèrica i colorista (que encara no ha caigut). Una obra que retransmissions com aquesta posen a l’abast del món sencer. A Onuart li han sortit molts pretendents per al concert del 2018, tot i que seria estrany que Barenboim deixés passar l’oportunitat. Amb tot, Moratinos ahir va deixar oberta la possibilitat que tornés la Simfònica del Liceu. I va anunciar un premi per a creadors de tots els gèneres que es facin ressò de la tasca d’Onuart amb els drets humans.