El doble crim de Susqueda: el que el pantà amaga
La Paula i en Marc van ser assassinats l’endemà d’arribar a l’embassament de Susqueda
La parella de joves va ser assassinada l’endemà d’arribar a l’embassament
Les participacions per a la panera de Nadal costen tres euros. “Porta un pernil”, adverteix Simona Benková, que té enceses dues espelmes a la barra de La Parada. Al seu restaurant d’El Pasteral van ser vistos per última vegada amb vida Paula Mas Pruna i Marc Hernández López, veïns del Maresme, de 21 i 23 anys. Els van assassinar al pantà de Susqueda. No hi ha dia que no els recordi. Ni setmana, des d’aleshores, que no s’acostin els Mossos d’Esquadra preguntant si ha vist alguna cosa o algú que li hagi cridat l’atenció.
Per Nadal farà quatre mesos dels assassinats. Les aigües del pantà, per sota de la meitat de la seva capacitat per la sequera, guarden el secret d’uns crims que han transformat la zona en un paratge sinistre i misteriós.
El paisatge d’ara no té res a veure amb el d’aquells dies d’agost en què la Paula i en Marc van decidir anar al pantà per fer una excursió en caiac. Aquesta setmana encara hi havia neu als barrancs que condueixen fins a l’aigua. Amb el fred, la bellesa s’ha apoderat dels camins amb una capa de fulles humides de tots els colors de l’hivern i la molsa folra de verd arbres i pedres.
Una postal preciosa que ara fa por. Després dels crims, amb prou feines s’acosten visitants al pantà. Ho explica l’Oliver, el millor testimoni de què disposen els investino gadors. Aquest belga va arribar a Susqueda al juny, després de comprar un terreny i les ruïnes d’una casa amb vistes insuperables. Es va instal·lar en una caravana vella, amb un altre col·lega belga i la parella d’aquest, una coreana.
El 24 d’agost era dijous i l’Oliver té mala memòria. Tant que els Mossos el van ajudar a recordar que va ser el divendres 25 i no el dijous, a mig matí, quan va sentir tres trets, un crit i un quart tret. El crim va haver de ser divendres, l’endemà que arribessin al pantà, perquè a l’hora que l’home va sentir els trets, si hagués estat dijous, la parella encara no hauria tingut temps d’arribar al lloc on els van matar.
“Em va cridar l’atenció perquè era temporada de caça”. El seu amic també els va sentir. Aquella tarda, continua sense recordar el dia exacte, va deixar per reparar dos dels seus vehicles en tallers d’Olot i Anglès, i va volar a Bèlgica per estar amb el seu fill, que celebrava el seu aniversari.
La recerca d’en Marc i la Paula ja havia començat. Uns ciclistes van veure l’endemà el caiac del jove a la deriva, sense els taps, tallat, de cap per avall i mig enfonsat amb una pedra. L’Opel Zafira del pare d’ella va ser rescatat quatre dies després del fons del pantà, enfonsat a set metres de profunditat, amb una pedra grossa al seient del copilot, les claus al contacte, la primera marxa posada, el fre de mà tret i una finestra trencada de fora cap a dins. A l’interior hi havia els sacs, la bossa de mà de la Paula amb les anotacions que escrivia en moments d’intimitat i la cartera d’en Marc amb el canvi del bitllet de 20 euros amb què va pagar l’aigua i els refrescos que van prendre al bar de la Simona.
Quan l’Oliver va tornar de Bèlgica va declarar davant dels Mossos que va sentir els trets i el crit. Però els va ubicar en sentit contrari al punt del pantà on havia aparegut el cotxe. Quan 32 dies després van aparèixer els cadàvers nus, el del Marc flotant i el de la Paula enganxat a unes pedres, els policies van entendre que els belgues no s’havien equivocat.
El campament dels belgues que-
da a mig camí entre el final del barranc en què van aparèixer els cadàvers i la platja de la Palomera, on els assassins van submergir el cotxe. S’ha de visitar la zona per entendre que els assassins van haver de desfer-se primer dels cossos.
Tot just accedir al pantà hi ha un senyal que anuncia que a deu minuts a peu hi ha la font de Cal Borni. Quan s’hi arriba, la carretera s’eixampla i deixa espai per aparcar el cotxe. A l’esquerra del camí s’obre un barranc que arriba fins a l’aigua. Els cossos van aparèixer allà. No hi ha corrents a l’estany que poguessin moure els cossos fins a l’interior d’aquest enclavament. La parella va haver de ser tirotejada allà mateix. Just a la zona que van assenyalar els belgues.
Les autòpsies van confirmar a més el seu relat. La Paula va ser assassinada d’un tret a la templa. Un tret a curta distància. En Marc tenia ferides d’origen indeterminat però no mortals al pit, i un altre tret que li va entrar per l’esquena. Els van despullar. I, almenys a ell, li van penjar la seva motxilla amb una pedra i alguna peça de la seva roba. L’arma no ha aparegut, tot i que els orificis són compatibles amb una 9 mil·límetres Parabellum.
Què va poder passar? Amb qui es van trobar en Marc i la Paula aquell dia? Poca gent de l’entorn de la parella sabia que anaven a Susqueda. Hi ha qui assegura fins i tot que van improvisar la sortida. Què van veure? Alguns expliquen que podrien haver descobert alguna de les plantacions ocultes de marihuana que hi havia al pantà. Però són simples comentaris de bar a la zona.
Aquests dies costa de baixar fins al final del barranc de la font de Cal Borni. Hi ha neu al camí. A mitja ruta hi ha un vell Peugeot abandonat on va arribar a viure un home després d’un mal divorci. L’individu es va traslladar fa un temps a una cabana oculta al bosc. També era a la zona el dia dels crims. I és dels pocs que continuen al pantà. Expliquen que ara marca els voltants del seu amagatall amb trampes per descobrir si hi ha visitants.
Molta gent no ha tornat a l’estany des d’aleshores. No hi ha rastre dels pescadors romanesos de silur ni dels caçadors furtius. El col·lega belga de l’Oliver i la coreana també se’n van anar després de l’aparició dels cadàvers. L’Oliver explica que es van espantar. Abans d’anar-se’n, l’home va voler que els Mossos li prenguessin una mostra d’ADN per confrontar-la amb una resta de sang que es va trobar a l’embassament. Va declarar que es va ferir agafant el motor que utilit- zen per bombar aigua del pantà.
Els assassins es van posar després al volant de l’Opel Zafira de la Paula i van recórrer vuit quilòmetres per un camí intransitable en què van haver d’invertir més d’hora i mitja, i van destrossar els baixos del cotxe. Només qui coneix la zona pot saber que una de les moltes bifurcacions de la ruta condueix fins a la platja de la Palomera, amb accés directe a l’aigua.
INVESTIGACIÓ OBERTA Els Mossos treballen al pantà a la recerca d’indicis que portin als assassins de la parella
I això van fer els assassins. En algun moment van intentar desfer-se del caiac. I van foradar i intentar enfonsar també amb pedres una embarcació que l’Oliver tenia al pantà i que encara està en poder de la Policia.
Els Mossos de la unitat de desapareguts treballen i guarden un silenci escrupolós. Aquests dies els submarinistes han tornat a submergir-se en les profunditats inhòspites del pantà a la recerca de l’arma. Els especialistes continuen treballant a la zona amb els números de tots els mòbils que es van connectar aquell dia, els previs i els posteriors, als repetidors. No han aparegut els telèfons de la parella, que casualment van deixar de tenir senyal, com si s’haguessin apagat, en el moment en què van abandonar el bar de La Parada. Les càmeres de seguretat de la presa van gravar l’Opel Zafira i altres vehicles, tot i que la qualitat de les imatges no és bona. Un vehicle crida especialment l’atenció pels trajectes que va fer.
És el misteri que amaguen les aigües del pantà.