La Xina trepitja fort
Pequín augmenta la seva influència amb inversions als països centrals i de l’Est
Pequín augmenta la seva influència sobre Europa amb inversions al centre i l’est. La Xina ja ha aconseguit que Grècia i Hongria bloquegin propostes que els perjudicaven.
De forma sigil·losa i sense grans escarafalls la Xina guanya posicions a Europa. Una presència que va més enllà de l’existència dels productes fabricats al gegant asiàtic o la cooperació comercial. La realitat és que la influència de Pequín ja se sent en algunes decisions polítiques de la Unió Europea, cosa que inquieta a Brussel·les, que tem veure debilitats els seus principis. Aquesta presència es transmet a través dels socis comunitaris de l’Europa central i oriental, que s’han convertit en un cavall de Troia dels interessos xinesos a la UE.
Sense presses però sense pauses, Pequín va guanyant influència a Europa. Aprofita per això la baula més feble del Vell Continent, els països d’Europa central i oriental. Un grup d’estats àvids d’inversió per modernitzar les seves infraestructures, i convertits molts d’ells a l’euroescepticisme, que no dubten a acceptar els ajuts xinesos, tot i que això suposi qüestionar les normes comunitàries. El primer ministre búlgar, Boiko Borissov, va resumir aquesta nova realitat que va assenyalar: “Tenim la rara sort d’associar dos poders econòmics immensos, la UE i la Xina, gràcies a aquestes iniciatives. Això ens permetrà avançar en nombrosos projectes. Com més projectes fem, més pròspera i competitiva serà la regió”, va dir.
Borissov es referia al fòrum 16 +1, una plataforma de cooperació impulsada per Pequín el 2011 amb els països d’Europa central i oriental, per fomentar la col·laboració econòmica i comercial. Un objectiu que Pequín ha convertit en prioritari després de llançar el seu projecte estratègic de les noves rutes de la seda, terrestres i marítimes, per recuperar les antigues rutes comercials que enllaçaven Orient i Occident a fi de guanyar mercats i aliats a Àsia, l’Àfrica, Europa i Amèrica Llatina.
Pequín va confirmar aquest interès el 2016 amb la creació d’un fons d’inversió de 10.000 milions d’euros per finançar projectes a la regió i que s’ha refermat aquest any amb els viatges a la zona que han fet els principals líders xinesos. El seu president, Xi Jinping, va visitar la República Txeca al març i al juny va viatjar a Polònia i Sèrbia. I el primer ministre, Li Keqiang, va participar en la cimera 16 +1 que es va fer els dies 27 i 28 de novembre a Budapest, un viatge que el dirigent xinès va aprofitar per aprofundir les relacions bilaterals amb Hongria, que juntament amb txecs i polonesos són tres dels socis més euroescèptics de la UE. El grup dels 16 socis de Pequín l’integren Hongria, Bulgària, Romania, Polònia, República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Letònia, Lituània, Croàcia, Sèrbia, Bòsnia i Hercegovina, Montenegro, Albània i Macedònia.
En aquestes visites la Xina demostra la capacitat per obrir portes. Tempta els governs d’Europa central i oriental amb la seva predisposició a finançar obres d’infraestructures, com ferrocarrils,
POLÍTICA DEL TALONARI Pequín esgrimeix la capacitat financera per a grans obres a la recerca de sumar aliats
PEONS A BRUSSEL·LES
La Xina ja ha aconseguit que Grècia i Hongria bloquegin propostes que la perjudicaven
centrals elèctriques o autopistes, unes iniciatives que des del 2012 han suposat una inversió de 13.000 milions d’euros per part de les firmes xineses, segons el Centre d’Estudis Internacionals i Estratègics.
Per a la Xina són la clau d’entrada a la UE. Una porta que han obert a través dels Balcans, una regió que s’ha convertit en la seva plataforma de penetració al continent europeu. El port grec del Pireu, que controlen a través de l’empresa estatal de transport marítim COSCO, s’ha transformat en el punt d’entrada principal de les exportacions xineses a Europa i el seu tràfic de mercaderies ja amenaça els grans ports del nord, com Hamburg i Rotterdam. Pequín vol ara reforçar aquesta via de penetració a través de la connexió ferroviària entre Belgrad i Budapest, un projecte que té un finançament d’uns 3.000 milions d’euros.
A Brussel·les, aquesta ofensiva inquieta. Especialment després que Li demanés als socis del 16 +1 a la cimera de Riga del 2016 que contribuïssin a “mantenir la pau mundial i l’estabilitat regional”, segons Xinhua. Una crida que alguns diplomàtics europeus interpreten com una petició de suport als interessos de Pequín, com poden ser curtcircuitar viatges del Dalai-lama o oposar-se a qualsevol iniciativa de Taiwan.
Altres diplomàtics comunitaris reconeixen en privat els seus temors que Pequín utilitzi la influència en aquests països per frustrar o diluir decisions de la UE que afectin els interessos xinesos. I especulen que alguns països del grup 16 +1 podrien explotar les relacions amb la Xina per reforçar les seves posicions negociadores a Brussel·les.
En aquest sentit, el club comunitari va viure l’any passat la primera experiència sobre com pot afectar la influència xinesa en un debat intern de la UE. Els representants dels 28 països membres es van embrancar en una complexa discussió sobre la posició que havia d’adoptar la UE davant la decisió del tribunal de la Haia que afirmava que els drets marítims de la Xina al mar de la Xina Meridional eren incompatibles amb el dret internacional. Al final, les dures posicions d’Hongria i Grècia van aconseguir debilitar la declaració final dels Vinti-vuit i no es va esmentar directament la Xina.
Situacions similars s’ha repetit en els últims mesos. Aquest estiu, Grècia, amb unes inversions xineses que l’ajuden a superar la seva greu crisi financera, va bloquejar una declaració de condemna a Pequín per la seva repressió contra els dissidents. Una tasca que Hongria ja havia exercit al març.
No són aquests els únics fruits que ha obtingut Pequín. Alguns diplomàtics i tècnics comunitaris apunten també que la Xina ha aconseguit diluir l’ambiciós projecte de selecció d’inversions per a obres d’infraestructures clau o companyies de tecnologia militar de Brussel·les. Un iniciativa que podia perjudicar les seves empreses.
La situació suposa un inesperat repte per a la cohesió de la UE. “Estan començant a canviar els càlculs de la política exterior dels estats membres i redueixen la capacitat de la UE per parlar amb una sola veu en àrees importants de la política exterior, com per exemple el mar de la Xina Meridional”, subratllen Mikko Huotari i Thilo Hanemann en un informe de l’Institut Mercator per als Estudis de la Xina (MERICS).
Aquesta pugna que ha portat al ministre d’Exteriors alemany, Sigmar Gabriel, a reclamar a Pequín que, malgrat les seves inversions milionàries, respecti el principi d’“una sola Europa”, afegint: “Si no tenim èxit en el desenvolupament d’una estratègia única cap a la Xina, llavors la Xina tindrà èxit dividint Europa”.
DESAFIAMENT PER A LA UE La capacitat d’influència de Pequín suposa un repte per a la cohesió comunitària
AVÍS DE SIGMAR GABRIEL
“O tenim èxit en una estratègia única cap a la Xina, o tindrà èxit dividint Europa”