EL SUPERMUNDIAL DE CLUBS
La fórmula actual del Mundial de Clubs no acaba de convèncer; la FIFA estudia fer un nou torneig amb 24 equips que es posaria en marxa el 2021
La fórmula del Mundial de Clubs no convenç ningú i la FIFA projecta organitzar un torneig amb 24 equips que es posaria en marxa a partir del 2021.
La Copa Intercontinental no ha estat mai com la Copa d’Europa però també ha tingut la seva mística. Es recorden epopeies com les que va protagonitzar un dels equips més violents de la història, l’Estudiantes de la Plata dels anys seixanta. El 1968 van batre el Manchester United de George Best en un clima bèl·lic sobre la gespa. Carlos Salvador Bilardo va arremetre amb males arts contra Nobby Stiles, que també era dur de pelar. En aquella acció Stiles va perdre les lents de contacte i les va començar a buscar atabalat. No les va poder recollir. Bilardo les va trepitjar i les va trencar. El partit es va parar i això li va anar de primera a l’Estudiantes, que anava guanyant. En la tornada l’equip argentí va resistir i va treure un empat a un que li donava el títol. L’any següent es van enfrontar al Milan, que els va guanyar a l’anada per 3-0. En el segon partit, al camp de l’Estudiantes, va passar de tot i els locals van repartir el que no està escrit. Fins al punt que tres dels seus jugadors van acabar a la presó. No hi va haver remuntada, però sí rivalitat.
Eren altres temps. Èpoques en què el futbol sud-americà es feia amb l’europeu. De fet, mentre la Intercontinental no va obrir la mà a l’actual Mundial de Clubs, els representants de Sud-amèrica van guanyar el trofeu en 22 ocasions, una més que els conjunts d’Europa, per als quals el desplaçament al Japó, mentre es va fixar allà la seu per a un partit únic, sempre era més confús. Solien arribar amb el temps més just mentre els esperaven ben preparats els equips americans (que l’hi diguin al Barça de Cruyff que va caure el 1992 contra el São Paulo), per als quals el trofeu sempre va més, però tot dins d’un ambient més sense encant i artificial. Hi participen set conjunts, dels quals amb prou feines el campió de la Champions i potser el de la Libertadores tenen prou pedigrí com perquè l’aficionat global giri la seva mirada cap a un torneig que se celebra en meitat de la temporada, amb les lligues en marxa i que no aconsegueix atreure l’atenció, més enllà dels aficionats
tenir més rang.
Tot això ha canviat. El format, les rivalitats i els contrapesos. Ara els equips europeus solen conquerir el Mundial (així ha estat en 9 de les últimes 12 edicions) i la competició, en la qual el Madrid entrarà en joc dimecres vinent, s’ha despersonalitzat.
Guanyar-la dona prestigi, faltaria
dels equips implicats i els dels seus països. Per això d’algun temps ençà la FIFA està estudiant crear una nova competició que canviï de dalt a baix l’actual i que també podria ocupar la franja de dates normalment ocupada per la Copa Confederacions de seleccions. Aquest torneig que és en projecte i amb moltes etapes encara per cobrir i aprovar tindria un total de 24 equips de tot el món, dels quals 12 serien europeus i 5 sudamericans. La primera edició es planteja celebrar-la el 2021 després de l’acabament de les principals lligues, és a dir, el juny. Un possible sistema de classificació comportaria per a Europa que jugarien el Mundial els campions de les últimes quatre edicions de la Champions, els quatre últims finalistes i els quatre equips amb més bon coeficient. Si s’hagués de decidir avui dia, de la Lliga es presentarien el Reial Madrid, el Barça, l’Atlètic i el Sevilla. Paradoxalment de la totpoderosa Premier només hi serien el Manchester City i l’Arsenal. El sistema de competició dividiria els equips en vuit grups de tres equips. Els primers es classificarien per als quarts de final.
En tot cas el que està clar és que la FIFA està explorant noves vies de negoci. En aquesta edició el torneig es disputa a Abu Dhabi. L’any passat es va jugar al Japó i l’organisme rector del futbol mundial no en va acabar gaire content, ni amb l’assistència de públic ni amb els índexs d’audiència. En les semifinals entre el Kashima Antlers japonès i l’Atlètic Nacional colombià només 15.000 espectadors van anar a les grades per culpa de la falta d’atractiu d’aquests equips i dels elevats preus. En canvi, durant la pretemporada d’estiu cada cop va agafant més volada la competició amistosa que se celebra sota les sigles de l’ICC, International Champions Cup. Amb aquest paraigua es disputen una sèrie d’enfrontaments amb els millors clubs del món com a protagonistes, com el que van jugar a Miami el Barça i el Reial Madrid. La FIFA ha observat aquest fenomen i voldria posar sota la seva jurisdicció aquests partits amb aquest nou Supermundial.
D’ençà que Gianni Infantino va agafar el comandament, la FIFA, més enllà d’intentar depurar la seva tacada imatge, està introduint canvis, com el d’ampliar el Mundial de seleccions fins a les 48 per al 2026, una decisió que ja va quedar oficialitzada al seu dia. Li arribarà el torn al Mundial de Clubs? Hi estan treballant.
LA DISTRIBUCIÓ PRINCIPAL Dels 24 conjunts participants, 12 serien europeus i 5 sud-americans LA PREVISIÓ El torneig substituiria la Copa Confederacions i es disputaria a final de temporada EL MOTIU La FIFA es planteja aquesta solució més sucosa en vista que el Mundial de Clubs s’ha anat apagant