Pluja de milions per construir ferrocarrils, autopistes i canals
La Xina ha obnubilat els governs dels països d’Europa central i oriental en els últims anys amb una pluja de milions. Una iniciativa en què, tot i negar-ho, competeix directament amb les facilitats financeres que ofereixen tant la UE com el Banc Europeu per a la Reconstrucció i el Desenvolupament (BERD), una institució fundada el 1990 per afavorir el desenvolupament i la iniciativa als països excomunistes d’Europa oriental.
Es tracta d’uns acords bilaterals per al finançament de projectes, a través dels quals Pequín va teixint una xarxa d’aliances sòlida en aquesta part del continent europeu.
Amb Sèrbia té una associació estratègica integral, que implica ajuts importants per modernitzar el país. A més de posar sobre la taula uns 3.000 milions d’euros per crear una línia de tren d’alta velocitat que connecti Belgrad amb Budapest, també preveu construir una planta hidroelèctrica, el cost de la qual superarà els 600 milions d’euros, entre altres iniciatives.
Amb Hongria, un dels principals socis regionals i defensor dels seus interessos a Brussel·les, la Xina s’ha compromès a finançar la connexió ferroviària d’alta velocitat entre Budapest i Belgrad, a més d’altres acords de cooperació.
Amb les autoritats de Bòsnia Hercegovina, els dirigents xinesos van impulsar el 2014 el finançament, a través de l’Exim Bank (un dels tres bancs xinesos especialitzats a donar suport a l’exportació de producció i serveis del gegant asiàtic), de la construcció d’una autopista entre la ciutat de Banja Luka i la localitat croata de Mliniste. Una obra que ascendirà a un total de 1.200 milions d’euros.
El 2015, la Xina i Montenegro van firmar un acord perquè l’Exim Bank financi amb prop de 700 milions d’euros la construcció d’una autopista que uneixi la ciutat costanera de Bar amb Sèrbia. Un compromís que llavors va suscitar les crítiques del Fons Monetari Internacional, que va advertir que l’esmentat projecte, basat en préstecs, amenaçava l’estabilitat fiscal del petit país balcànic.
A més, el passat 2016, la Xina i la República Txeca van assolir un compromís per fer realitat el projecte del president txec, Milos Zeman, d’unir mitjançant canals els rius Danubi, Oder i Elba per crear una nova ruta fluvial a Europa central. Una iniciativa que es calcula que pot arribar a costar més de 850 milions d’euros.