Jerusalem, capital cobejada
El Museu Jueu de Berlín obre una exposició sobre la ciutat sagrada per a tres religions i focus de conflicte polític
Lloc sagrat per a les tres grans religions monoteistes i capital cobejada per israelians i palestins, Jerusalem és, probablement, la ciutat més disputada del món, l’epicentre d’un conflicte que afecta tot l’Orient Mitjà i que genera un malestar global. Per intentar reflectir aquestes complexes circumstàncies, el Museu Jueu de Berlín obre demà una mostra –Welcome to Jerusalem (benvinguts a Jerusalem)– en què ha treballat gairebé dos anys i que, atès que coincideix amb l’anunci de Donald Trump de reconèixer Jerusalem com a capital d’Israel i les primeres conseqüències d’aquesta decisió, desperta un especial interès. “L’anunci de Trump i les reaccions que està tenint il·lustren com Jerusalem sempre està d’actualitat; és un focus de conflictes en què cada part implicada té els seus motius, per això hem buscat no fer interpretacions”, va afirmar Peter Schäfer, director del Museu Jueu, durant la presentació de la mostra. A l’edifici dissenyat el 2001 per Daniel Libeskind s’hi despleguen 170 peces: objectes de culte, quadres, maquetes, llibres, fotos, vídeos, escultures i art modern.
La sala central està dedicada a les tres religions i a la raó de la seva volença de Jerusalem, una ciutat documentada arqueològicament fa més de 5.000 anys. Per als jueus hi havia el temple de Salomó; ara només en queda el mur de les Lamentacions; és a dir, la paret occidental del segon temple, destruït el 70 d.C. pels romans. Per als cristians, l’Evangeli situa la crucifixió de Jesús a la muntanya jerosolimitana del Gòlgota, i per això l’emperador Constantí va construir la basílica del Sant Sepulcre al lloc assenyalat per la tradició. Per als musulmans, Mahoma va ascendir al cel des de Jerusalem, motiu pel qual en l’època islàmica van aixecar el cúpula de la Roca i la mesquita d’Al-Aqsa.
“El cristianisme va fer Jerusalem famosa a tot el món; la va posar al mapa amb turistes i pelegrins, sobretot a partir de mitjans del segle XIX; li va donar una ressonància global”, diu Cilly Kugelmann, comissària de la mostra juntament amb Margret Kampmeyer.
La ciutat actual, amb 860.000 habitants, atreu la major part dels 3,5 milions de turistes que Israel rep cada any. La seva densitat als llocs de culte és altíssima. A la Ciutat Vella i als seus voltants hi ha unes 255 esglésies i llocs cristians, entorn de 160 mesquites i oratoris musulmans i entre 80 i 110 sinagogues, segons diverses fonts.
L’exposició també examina el conflicte polític, religiós i social que viu Jerusalem, controlada per Israel des de la guerra dels Sis Dies del 1967. Els palestins que hi viuen –uns 330.000, al sector est– només tenen permís de residència, tot i que poden demanar la ciutadania. Les comissàries de la mostra assenyalen “la situació de desavantatge sistemàtic de Jerusalem Est i la discriminació de la seva població”. Sobre la vida quotidiana en parlen 90 habitants de diferents fes en el vídeo 24 h Jerusalem. L’exposició, que estarà oberta fins l’abril del 2019, inclou una paret amb una crònica de la ciutat que s’anirà actualitzant i en la qual ja figura la controvertida decisió de Trump.
“El cristianisme va fer famosa al món Jerusalem, amb turistes i pelegrins”, diu la comissària Kugelmann