Trump evita la polèmica en la visita al museu dels drets civils a Mississipí
El boicot contra el president porta a un acte fugaç i a eludir la inauguració
Els Estats Units són un país sumit en la contradicció total.
El sud de Califòrnia es crema, un infern propiciat, diuen els científics, per una llarga sequera.
Neva a Texas. Molts nens d’aquest estat àrid han experimentat una cosa que només coneixien pel que els havien explicat.
En aquest procés de canvi climàtic i social, Donald Trump, el president més pròxim als supremacistes blancs en dècades –hi ha qui l’acusa de ser-ho sense timideses– es va encarregar d’inaugurar, a Jackson (Mississipí), el museu dedicat als drets civils i als qui es van sacrificar per acabar amb la segregació. El mateix Trump que va arrencar la seva campanya amb un dels més perniciosos insults racials. Va sembrar la infàmia, a posta, que Barack Obama, el primer president negre dels EUA i figura de culte entre la majoria d’afroamericans, era un usurpador del poder per ser africà.
Així s’entén que no pocs experimentessin ahir una sensació de consternació. Que se’ls posés cos de boicot, malgrat ser ells els veritables protagonistes d’aquesta llarga marxa, o els que encara pateixen les conseqüències, després de saber que l’actual inquilí de la Casa Blanca assistiria a l’acte.
Trump va fer cas omís de les protestes i va mantenir la seva cita. Li van muntar un recorregut privat i va oferir unes paraules –nou minuts– a l’interior del complex. Tot i això, en una visita que entre l’aterratge i l’enlairament va durar hora i mitja, el president no va participar en la cerimònia pública. No era benvingut.
A molts els va agafar per sorpresa descobrir que l’havia convidat el republicà Phil Bryant, governador de l’Estat, que és l’entitat que ha finançat el projecte. El pastor Darrell Scott, afroamericà que va formar part de l’equip de transició de Trump, va replicar que el president es va limitar a respondre a aquella invitació. “Se’l critica per venir i si no hagués vingut se’l qualificaria de racista”, va declarar a la MSNBC.
La seva participació va provocar que una figura com el congressista John Lewis, una de les icones més venerades d’aquella època, un dels tretze inicials “viatgers per la llibertat” contra la separació als autobusos i amic de Martin Luther King, cancel·lés la seva assistència. “La presència de Trump és un insult a aquells que es retrata al museu”, va dir.
El va secundar un altre legislador. Bennie Thompson, i diversos líders negres. “Honrem el llegat dels nostres herois i avantpassats parlant sobre la veritat al poder i denunciant les polítiques divisives d’aquesta administració que suposen una regressió en els drets civils”, va assegurar Derrick Johnson, president de la NAACP, la principal organització que aglutina els negres.
A diferència del to de míting i agressiu de la nit anterior a Pensacola (Florida), Trump va tenir a Jackson una intervenció en la qual va apel·lar al simbolisme. “Volem que el nostre país sigui un lloc on cada nen pugui créixer lliure de por, innocent de l’odi i envoltat per amor, oportunitats i esperances”, va afirmar.
“Aquest museu registra l’opressió, crueltat i injustícia infligida a la comunitat afroamericana, la lluita per acabar amb la segregació, guanyar el dret al vot i aconseguir el sagrat dret per naixement de la igualtat”, va insistir. Per a escàndol de no pocs que van al·ludir als seus intents per retallar els drets electorals, el seu mur contra els hispans, la seva ordre contra els musulmans o l’atac continu als esportistes negres que s’agenollen al sonar l’himne com a protesta per la brutalitat policial.
Trump va anomenar Luther King –“home al qual he admirat tota el meva vida”– i altres protagonistes del moviment que va qualificar d’herois. “Ens esforcem –va indicar– per ser mereixedors del seu sacrifici i resem per la seva inspiració des de l’exemple”.
De qui es va oblidar? Per descomptat de la figura més rellevant que queda: John Lewis.
Va flotar a l’aire una aroma pròpia d’un proverbi africà: “Quan el caçador explica la història, el lleó sempre perd”.
Trump cita herois pels drets civils però oblida John Lewis, que havia cridat al boicot