“En aquesta legislatura està en joc el sistema de recerca de Catalunya”

hem guanyat aquests últims anys.

Per què diu que el sistema és fràgil?

Perquè no té seguretat jurídica; aquesta és la vulnerabilitat fonamental

que necessitem corregir.

A què es refereix exactament?

La ciència, per ser competitiva, necessita una gestió àgil i flexible. Però els últims anys s’han adoptat una sèrie de mesures que poden estar justificades en alguns sectors per reduir el dèficit públic o per afavorir la transparència però que van en contra del que necessita la ciència per mantenir l’excel·lència.

Com es pot solucionar?

Necessitem una llei de la ciència catalana que doni suport jurídic a les mesures d’agilitat i flexibilitat que hem estat aplicant i que són les que ens han permès atreure talent internacional i convertir-nos en referents en algunes àrees. A més de ser necessària per als centres de recerca, aquesta llei també seria útil per a universitats i hospitals. I si no s’aconsegueix aquesta protecció legal? Hi ha un risc real que no aconseguim atreure talent com ho hem fet aquests últims anys i que gran part del talent que ara és aquí marxi. Encara no hem arribat a aquest punt, però veiem el precipici.

Seria partidari de recuperar un Departament d’Universitats i Recerca com hi havia quan el sistema de recerca de Catalunya es va enlairar? Sens dubte. Tirar endavant una llei de la ciència requereix un suport polític del nivell més alt possible al Govern.

I si després del 21-D no s’aconsegueix formar Govern i s’ha d’anar a noves eleccions? Seria un gran problema. Necessitem tenir un Govern constituït i operatiu com més aviat millor.