Escenari complex després del 21-D
Aonze dies de les eleccions a Catalunya, que es preveuen amb una participació rècord del 82%, el panorama polític ofereix canvis sobre l’escenari actual. El primer és que, segons el sondeig GAD3 realitzat per a La Vanguardia, els partits partidaris de la independència perdrien la majoria absoluta al Parlament de Catalunya. La suma dels vots de JxCat –que lidera Carles Puigdemont–, d’Esquerra Republicana i de la CUP els donaria entre 66 i 67 escons, un o dos per sota dels 68 que estableixen la majoria absoluta a la Cambra catalana.
La pèrdua de la majoria absoluta per part del sobiranisme suposaria el final polític de la via unilateral per a l’assoliment d’una possible independència de Catalunya, que ja ha estat avortada a més per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. El retrocés del sobiranisme s’explica per la caiguda de la CUP, que rep un sever càstig, ja que perdria la meitat dels deu escons que té actualment i tot just retindria poc més de la meitat dels seus votants.
Malgrat perdre la majoria absoluta, l’independentisme es mantindria com la minoria majoritària més cohesionada del Parlament, ja que els exsocis de Junts pel Sí (ERC i la reformulada llista del PDECat en JxCat) mantenen el mateix nombre d’escons que en les eleccions del 2015. Aquesta situació és possible per la fulgurant ascensió de JxCat, que duplica el percentatge i el còmput d’escons que obtenia el PDECat fa tot just un mes. L’estratègia seguida per Carles Puigdemont des de Brussel·les, on es troba fugit de la justícia, li ha permès consolidar el seu lideratge, convertir-se en el presidenciable favorit de la majoria de catalans i aconseguir que la seva formació atrapi pràcticament ERC, a una distància de tot just tres punts.
L’auge de Ciutadans, amb Inés Arrimadas al capdavant, és un altre dels canvis significatius, ja que té grans possibilitats de convertir-se en el partit més votat, en estreta competència amb ERC. Això suposa un gran resultat per a la formació taronja, que atreu votants del PP de Xavier García Albiol, que perdria fins a quatre diputats, i fins i tot del PSC. Malgrat la desviació de vots cap a Ciutadans, el lideratge de Miquel Iceta aconsegueix reforçar els socialistes, amb sis escons més, i els situaria com a quarta força política.
El gran enlairament de Ciutadans, no obstant, és insuficient per si sol perquè Inés Arrimadas pugui accedir a la presidència de la Generalitat a què aspira. El bloc no independentista, al marge de coincidir en el respecte a la Constitució, manté diferències ideològiques tan grans que fan molt difícil un hipotètic pacte de govern.
La candidatura de CatComú, que lidera Xavier Domènech, malgrat perdre tres escons davant els onze que va obtenir el 2015, manté vuit diputats que atorguen als comuns la hipotètica i difícil clau de la governabilitat. A la seva mà estaria decidir tres majories: amb l’independentisme, amb el constitucionalisme o amb un tripartit d’esquerres amb ERC, PSC i la CUP.
L’escenari polític davant el 21-D, en qualsevol cas, reflecteix la gran divisió de la societat catalana. Per superar-la calen plantejaments polítics amb altura de mires, sobre la base de la profunda negociació i el diàleg, amb un pacte de mínims que permeti preservar el bé comú i el progrés econòmic de Catalunya per damunt de tot. Això competeix també directament al Govern central, ja que es demostra que les mesures legals i l’actuació de la justícia no són la solució als problemes de fons de Catalunya.