Alemanya, estabilitat abans que res
EL gir adoptat pel Partit Socialdemòcrata d’Alemanya (SPD) dijous en el seu primer congrés després de la desfeta electoral del 24 de setembre només pot suscitar reconeixement als països que opten per repetir eleccions una vegada queden demostrades les limitacions dels seus dirigents. Els alemanys van votar aquell dia de manera molt variada i van castigar els dos grans partits, la democristiana CDU i l’SPD, la qual cosa va ser interpretada com un cansament amb la fórmula, suposadament excepcional, de la Grosse Koalition, que va governar la darrera legislatura (2013-2017). Conseqüent amb la clatellada, el líder de l’SPD, Martin Schulz, va anunciar que passarien a l’oposició per, de passada, refer el declivi d’una marca política gloriosa (l’SPD ha perdut 10 milions de vots des del 1998, la meitat del seu electorat). Tampoc el 24 de setembre no va ser una victòria dolça per a Angela Merkel, dotze anys en el poder, ja que la CDU va baixar del 41,5% dels vots al 32,5%.
La primera alternativa per la cancellera era formar l’anomenat tripartit Jamaica (pel color de les sigles dels tres partits implicats, democristians, liberals i verds), però les negociacions van desembocar en fracàs. El president de l’RFA, el socialdemòcrata FrankWalter Steinmeir, fidel al seu paper de moderador institucional, va provar de convèncer la cancellera que explorés un govern en minoria, opció perillosa segons el parer d’Angela Merkel, la negativa rotunda de la qual va desviar la pressió presidencial cap al seu SPD. L’única alternativa en l’horitzó era una repetició electoral –com va succeir a Espanya–, possibilitat poc desitjada pels mitjans econòmics i el sentiment comú d’una societat al·lèrgica a la inestabilitat, la indisciplina monetària i els vells fantasmes que retornen Alemanya al passat. L’estabilitat forma part de la marca nacional i, a poc a poc, l’opinió pública ha persuadit l’SPD, el líder del qual s’entrevistarà dimecres vinent amb Angela Merkel per temptejar un acord que permeti governar sense sobresalts.
La possibilitat que es prolongui la coalició alemanya és una notícia positiva per a Europa, tenint en compte el suport mostrat pel líder socialdemòcrata, Martin Schulz, a les propostes europeistes del president francès, Emmanuel Macron. Malgrat les distàncies que els separen, coincideixen en la necessitat de sacsejar la Unió Europea i acostar-la als ciutadans. Tot menys deixar passar el temps i guiar-se per inèrcies. La Comissió Europea coincideix en la necessitat d’una teràpia que rellanci el projecte europeu, més enfortit que debilitat pel cop de porta britànic.