Jerusalem (i 3)

Ala ignorància i el prejudici, cal afegir-hi la hipocresia. Aquesta és la triple constant que mou la reacció contra Israel, cada vegada que protagonitza la notícia. El que passa sobre aquest petit país no passa amb cap altre, ni tan sols amb aquelles tiranies indecents que esclavitzen, reprimeixen i maten.

No només perquè és l’única nació que pateix violència des del dia u de la seva existència, i l’únic membre de l’ONU amenaçat amb la destrucció per un altre país membre, sinó perquè a Israel tothom s’atreveix a dir-li quina és la seva capital, com s’ha de governar i com s’ha de defensar. S’imaginen aquesta arrogància respecte a altres països amb conflictes oberts o fins i tot amb guerres declarades? S’imaginen l’ONU dient-li a l’Iran com ha d’actuar? Però si ni tan sols li ha demanat explicacions per la seva implicació en el doble atemptat a Buenos Aires, plenament demostrat pel fiscal Nisman, al qual després algú va suïcidar adequadament. O, s’imaginen Rússia posada a la picota per les armes noves que està provant, amb total impunitat, en la guerra de Síria? I què em diuen del bo d’Erdogan amb la seva petita repressió arreu del país, o de la guerra malvada

Com gosen considerar, aquests jueus bojos, que la capital d’Israel és la capital d’Israel?

que l’Aràbia Saudita està perpetrant al Iemen?

Algú, de tots els algú que posen en discussió tot el que fa Israel i, fins i tot, qüestionen la seva pròpia existència, es pregunta per què existeix Qatar, o els Emirats, o qualsevol altre país nascut fa dos dies, fruit dels interessos geopolítics europeus? Algun d’aquests algú els exigeix una capital diferent de la pròpia, malgrat que cap d’elles no té el pedigrí mil·lenari que té Jerusalem per al poble jueu? I per preguntar, en el camí de qüestionarho tot, algú els diu a les organitzacions palestines com s’han de governar, els retreuen la repressió massiva als dissidents, les accions terroristes, la corrupció endèmica, feliçment sorgida de l’ajuda internacional? De cap manera. Sobre el conflicte que viu i pateix Israel, la defensa sempre és unilateral, la crítica es converteix en demonització, i la hipocresia en una forma evident de menyspreu. Alhora, no es posa mai llum als èxits aconseguits, als intents de pacte, a les renúncies, als avenços científics i tecnològics, a la solidesa de la seva democràcia. És una espècie de crítica en negre, sense blanc, ni matís, perpetrada per aquells que acumulen misèries sense parar.

Ara toca escandalitzar-se per Jerusalem. Com gosen considerar, aquests jueus bojos i aquest boig ianqui, que la capital d’Israel és la capital d’Israel? Què són tres mil anys de no res davant la cridòria del món islàmic, sempre tan donat a vendre’s com a víctimes, ells, tan sovint victimaris? I estem així una altra vegada, amb l’escàndol d’uns països que li exigeixen a Israel el que no permetrien mai a casa seva. En diuen geopolítica, però només és una grollera i descarnada hipocresia.