Aquest mort està molt viu
No, Pablo Iglesias, el feixisme no ha estat desvetllat pel moviment independentista a Catalunya. No, els fatxes no han sortit al carrer per exhibir sense complexos el braç alçat i la bandera de l’ocellot per les actuacions del Govern de la Generalitat o les manifestacions massives. No ha fet falta despertar ningú perquè, a Espanya, el feixisme mai se n’havia anat a dormir. Ni reposava satisfet sota les làpides del Valle de los Caídos, ni dormitava apaivagat rere monuments commemoratius i plaques de carrers i cementiris. Descansava assegut en una còmoda butaca, copa de conyac i cigar, contemplant amb les celles arrufades com es gestiona l’herència d’aquell que ho va deixar tot lligat i ben lligat. El feixisme sempre ha estat vigilant la democràcia espanyola.
En vam ser conscients el 23 de febrer del 1981. No per la colla de sergents xusqueros de la Guàrdia Civil que van irrompre al Congrés de Diputats i el tinent coronel que va treure els tancs pels carrers de València. Aquesta va ser la manifestació més folklòrica del feixisme. El cop real va ser l’onada d’involució democràtica posterior, el fre que es va posar als canvis profunds a l’economia, l’administració i les fonts del poder. Totes les passes s’han fet de puntetes, per no molestar la bèstia.
Si es repassen els noms que controlen les grans empreses, els bancs, les companyies públiques nacionalitzades i l’alta
El feixisme ha continuat fent aquests dies el mateix de sempre, recordar-nos la seva impune existència
administració, es podrà comprovar que molts provenen de famílies que van fer fortuna durant el règim feixista i que han perllongat la seva influència. Atenció, no vull dir amb això que els fills hagin heretat la ideologia dels pares, però sí la visió patrimonial dels que mouen els fils i que impedeixen de totes totes que les coses puguin canviar de veritat.
La pervivència tranquil·la i soterrada del franquisme no només es llegeix als despatxos emmoquetats de les principals capitals del país (també a Barcelona). Es pot comprovar com els feixistes viuen feliços en la impunitat amb què la família Franco gaudeix de l’immens patrimoni acumulat de robatoris a l’ombra del Caudillo i com fan apologia del cop d’Estat i de la dictadura a través de la seva fundació que, vergonya ens ha de fer, ha arribat a tenir subvencions públiques. O com els grups racistes, homòfobs i neonazis ocupen amb impunitat els carrers. Només en sentim a parlar quan algú denuncia la negació de l’Holocaust o el seu antisemitisme, només perquè aquests són delictes d’àmbit internacional que no es poden deixar de perseguir.
Cada vegada que es denuncia aquesta impunitat sempre surten els que demanen la mateixa denúncia amb presumptes crims de l’extrema esquerra que no són comparables ni en volum, ni en gravetat. El comentari d’Iglesias no respon a la realitat: el feixisme ha continuat fent aquests dies el mateix de sempre, recordar-nos la seva impune existència, contents de tenir raó en la seva perversa visió del món. Iglesias té, si vol, una llarga llista d’errors que pot retreure a l’independentisme. Però imputar-li la responsabilitat de donar ales al feixisme l’única cosa que fa és acusar la víctima de portar una faldilla massa curta i anar provocant.